Els 8.357 secrets de la longevitat

Com cada any per aquestes dates, dedico un article a la fantabulosa secció de ciència de El Español. Enguany he notat una fixació per la longevitat: dotzenes d’articles revelen el secret per superar els cent anys. En un d'aquests articles entrevisten un guru que assegura que el truc és cultivar un hort, la qual cosa garanteix el moviment físic necessari per no rovellar la màquina. Però també un expert valencià afirma que “practicar la gratitud” fa viure més i millor. Un altre suposat entès en la matèria assegura que ha baixat la seva edat biològica quinze anys deixant de prendre sucs i menjant només la fruita sencera. Un altre diu que el quid és menjar poca carn vermella fins als 65 anys. Un cardiòleg, en canvi, diu que només l’exercici físic redueix l’envelliment. Mentrestant, Engraciano González, de 110 anys, revela que la clau –com l’acudit de l'Eugenio: Pues por eso no será– és no enfadar-se mai. Però la Pepita, de 106 anys, desvela que menja pa amb vi i sucre per berenar. Mentrestant, la Teresa, de 112 anys, explica ufana que només pren una sola pastilla al dia. I de Jesús Rodríguez, de 110 anys, ens assenyalen el seu secret: prendre tres vins i dinar a les dues. Però la Carme Noguera, de 111 anys, declara: “Esmorzo cafè amb llet i galetes cada matí”. Són només unes mostres de les dotzenes i dotzenes d’articles similars, tan sols aquest 2025.

Jo ja he comprat les galetes, els kiwis, les garrafes de Costers del Segre, una panificadora i 200 quilos de sucre per als berenars d’aquest 2026. En fi, vendre una vida centenària amb mil i un secrets de pa sucat amb oli (o vi) ja es veu que és un despropòsit. Al final, la genètica mana i una vida llarga és sempre fruit de moltíssims factors. I aquí vindria una frase sarcàstica per reblar l’article, però, esclar, no penso pas discutir, que voldria conèixer els meus besnets.