Algú ha vist mai anuncis de vi Goebbels a 'Die Welt'?

Espero que l'article no els enxampi havent esmorzat/dinat/berenat/sopat. “La civilització occidental pateix, però ja se sent penedida. Viu ara dins de l'expiació d'un purgatori, elevant els seus ulls cap al Duce, que cada dia es va convertint en símbol, en pur mite, i ascendeix la seva mirada cap a Hitler, que, com un viking ros, sosté ferrenyament les voltes de l'ordre nou i contempla il·lusionat el cabdill Franco”. Qui escrivia aquesta perla emètica era José Millán-Astray, el feixista declarat que va impulsar la legió espanyola i va ser un dels principals propagandistes de Franco. Un personatge així, en una democràcia capaç de digerir i superar els moments més foscos de la seva història, estaria proscrit i seria només matèria d'estudi, a mode de vacuna contra la repetició. Que a Espanya aquest personatge encara tingui devots forma part de la quota d'extremistes que, pura campana de Gauss, qualsevol societat acaba desenvolupant. Ara bé, que es fabriquin uns vins Millán-Astray en homenatge seu i que apareguin anunciats amb total normalitat –a doble pàgina!– en un diari d'abast estatal com La Razón demostra fins a quin punt la Transició es va cimentar en les febles columnes de l'oblit per decret.

Quan em topo amb un cas d'aquests, m'és inevitable recordar aquella frase que repetia José Manuel Lara Bosch: que les empreses no tenien ideologia. Però acceptar un anunci com aquest va molt més enllà de la transacció comercial o, fins i tot, del posicionament del diari per satisfer un nínxol de lectors. Es tracta del blanquejament d'una ideologia que queda més enllà dels afores de la democràcia. I això mai no pot ser un acte innocent. ¿O és que algú es creu que haurien de ser els diners els únics àrbitres a l'hora de decidir si un discurs de l'odi com el de Millán-Astray rep aire mediàtic?