Abascal, et picaré…

Permeteu-me una anècdota familiar. Els meus tiets m’explicaven que, en una ocasió i sent jo un nen petit, anava marranejant i ma mare anava dient “Àlex, et picaré…” un cop i un altre amb efecte nul. Al cap de deu minuts d’alertes ignorades, va aplicar una força de mig newton al meu braç i va etzibar-me “Au, ja t’he picat!” Aquesta severitat impostada de mare és la que exhibia avui El Mundo a la seva portada amb el titular “Vox ha de començar a funcionar de manera professional i neta”, corresponent a unes frases dites en uns àudios filtrats que evidencien que el partit ultra estava al cas de les diferents corrupteles que s’han denunciat al seu voltant. La Razón també clava la burxa amb el mateix tema amb “Vox es va voler quedar amb l’associació que ara denuncia per estafa”. Aquestes oportunes filtracions arriben just a les portes de les eleccions extremenyes, en les quals el PP podria aconseguir majoria absoluta (segons l’enquesta de l’Abc) tot i que El País dona per fet que necessitarà Vox per governar. 

I aquí és quan em salta l'“Au, ja t’he picat”. Perquè aquestes tímides estirades d’orella acostumen a sortir en moments en què convé un bon resultat del PP, sense gaires ingerències dels d’Abascal. Durant la resta de l’any aquests mitjans mantenen un discurs d’esbroncada i trinxeraire que clarament harmonitza amb la ultradreta de Vox i facilita el seu creixement electoral. Però quan arriba el moment decisiu de les urnes aleshores es posen exquisits i comencen a sortir objeccions i murritus perquè malgrat tot es nota que els volen per a un doble objectiu: desplaçar el PP cap a posicions més dures i que siguin una crossa mínima però suficient si el sonso de Feijóo no aconsegueix entusiasmar la parròquia. El tractament dels seus pollastres contrasta amb la virulència amb la qual parlen si és el PSOE l’afectat. Au, Abascal, ja t’he picat!