Abascal va a veure 'Torrente, presidente'
Mentre la resta de magazins matinals comentaven les agres desavinences dins de Vox, a Espejo público es feien ressò d’un fet aparentment anecdòtic. Susanna Griso va aturar la seva conversa amb Albert Rivera, que és analista polític del programa, per preguntar-li si ja havia vist la pel·lícula de Santiago Segura. L’exlíder de Ciutadans va respondre que ho tenia pendent. La presentadora explicava que qui sí que hi havia anat era Santiago Abascal, a qui havien pescat sortint del cinema. "Ok Diario sorprende a Abascal viendo Torrente, presidente", deia el titular a la pantalla. Però aquella exclusiva del mitjà digital d’Eduardo Inda semblava qualsevol cosa menys una sorpresa. Era clarament una posada en escena: feia pudoreta de pacte entre Vox i Inda. Una reportera amb el micròfon d’Ok Diario a l’entrada de la sala informava: “En breves momentos, Santiago Abascal saldrá del cine tras ver Torrente, presidente y no nos hemos querido perder su reacción”. Immediatament, apareixia Abascal acompanyat d’un grup nombrós d’homes tallats pel mateix patró: la barba, el tallat de cabells, la roba i la rigidesa corporal que els caracteritza. Els adlàters envoltaven el líder de Vox controlant amb suspicàcia la zona, i Abascal es va dirigir ràpidament al micròfon de la reportera. La suposada gràcia d’aquella situació és que el film de Santiago Segura fa una paròdia de Vox amb Torrente al capdavant.
La reportera li va preguntar què li havia semblat la pel·lícula i, per descomptat, Abascal va assegurar, amb un somriure, que s’ho havia passat molt bé i que havia rigut. “La realidad supera la ficción...”, li va insinuar ella. I aquí, Abascal va marcar distància: “En este caso, la ficción supera a la realidad, y en esto está la gracia”. Va considerar que en un moment polític tan greu com l’actual calia sentit de l’humor i riure’ns més de nosaltres mateixos. “¿La recomendaría a los simpatizantes de Vox?”, va preguntar la reportera. I, fent equilibris, el polític va contestar afirmativament, tot i plantejar la possibilitat que el film potser no agradaria a tothom. Finalment, Abascal va aprofitar per fer una mica de campanya. Va remarcar que ell donava suport a la pel·lícula perquè la llibertat dels artistes i creadors era molt important i que estava en contra de la cultura de la cancel·lació que s’estava imposant socialment.
L’anunci del dia de Vox i Abascal ja estava enllestit. Santiago Segura es justifica sempre assegurant que la pel·lícula és una sàtira de la ultradreta amanida per tota mena de cameos de personatges de dubtosa reputació, però la producció promou el caràcter entranyable de l’Espanya més rància i ignorant. El feixisme simpàtic que mereix indulgència i el masclisme com a fil conductor humorístic. El súmmum és convertir Vox i Abascal en defensors i icones de la llibertat artística representada per Torrente. Amb aquest caldo de cultiu cultural, potser sí que arribarà a presidente.