Abogados Cristianos, parin l’altra galta

L’Audiència de Madrid ha arxivat la causa contra el còmic Quequé per uns comentaris dits al seu programa de la SER en què suggeria apedregar capellans pederastes amb les pedres del Valle de los Caídos. Instada per Abogados Cristianos, és l’enèsima denúncia d’aquest grup ultra que s’estampa contra la crua realitat. No se’n van sortir amb el llibre El niño Jesús no odia a los mariquitas, ni amb la processó del Santo Chumino Rebelde de Màlaga o la del Coño Insumiso de Sevilla. Van fracassar en la seva acció judicial contra Judit Martín i l’Està passant per la Mare de Déu del Rocío. També els han tombat les denúncies contra Leo Bassi, contra Mongolia i, fins i tot, contra dues professores d’institut que van cometre la gosadia de disfressar-se de monges. Això sí que són éxitos encadenados, i no els de M80.

És evident que la parròquia ha de tenir el dret d’acudir a la justícia tantes vegades com consideri que els seus drets són conculcats. Però, a partir d’una determinada acumulació de derrotes, la justícia hauria de revoltar-se contra la seva evident instrumentalització. Per no parlar de la despesa de recursos públics. Aquesta entitat no sembla buscar sentències favorables, sinó tan sols portar mal de panxa, incertesa i la despesa econòmica que comporta haver de travessar un procés judicial. Si tan cristians són, potser haurien de seguir els evangelis de Lluc i Mateu i advocar per parar l’altra galta, en comptes de rendir-se a la llei del talió per mirar d’arrencar l’ull del discrepant. La judicatura potser està lligada de mans i peus per impedir aquest viacrucis de denúncies, però els legisladors certament els hi posarien molt fàcil a ses senyories si sepultessin d’una vegada l’anacrònic delicte d’ofensa als sentiments religiosos.