On acaba la descripció i comença l’insult?

El periodista Terry Moran treballava a la cadena americana ABC News des del 1997, però s’ha quedat sense feina per un comentari a les xarxes socials en el qual descrivia Donald Trump i el seu col·laborador Stephen Miller com a “odiadors de nivell mundial”. Tot i que va esborrar el missatge, la cadena el va suspendre i finalment ha decidit no renovar-li el contracte. Moran es defensa dient que, quan el va escriure, el va rellegir i va pensar que era veritat, que era una definició acurada dels homes que estava descrivint. Com a context que potser ajuda a comprendre –que no justificar– la mesura expeditiva, cal tenir present que ABC ha acordat pagar 15 milions de dòlars com a indemnització perquè un dels seus periodistes va dir que Trump havia estat “culpable de violació” (quan ha estat “culpable d’abús sexual”).

És obvi que un missatge així dificulta la percepció de neutralitat que pogués tenir el periodista, per molt que es defineixi com a centrista radical. Però quan hi ha una nova classe política que ha clavat una coça al tauler de joc i no té cap problema per insultar qui calgui, haver d’observar asèpsia té, d'entrada, un punt de renúncia i de batalla perduda. Alguns personatges són tan anòmals que assenyalar-ne les tares hauria de comptar com a deure cívic, perquè no anomenar l’autoritarisme pel seu nom acaba facilitant-li les coses i blanquejant-lo per omissió. Moran va calcular malament l’abast de les seves paraules, però deixar que Miller i Trump exhibeixin la seva testa decapitada és una injustícia grotesca, perquè els excessos de la camarilla trumpista tenen conseqüències bastant més devastadores que un missatge escrit amb els dits calents i penjat passada la mitjanit. La regressió als Estats Units es veu també en petites rendicions com la d’ABC.