Morts accidentals o assassinats encoberts? 'Nits sense ficció' torna a endinsar-se en la cara fosca de la mili

Barcelona"Ja et faran un home a la mili" era una de les frases més sentides quan el servei militar obligatori encara estava en actiu. Per a algunes persones, passar una temporada en una caserna per instruir-se militarment era una manera de fer emergir una suposada virilitat. Tot això ha quedat enrere, però les històries traumàtiques encara es recorden: denigrar els "conills" –soldats que acabaven d'entrar al servei militar— era una de les aficions dels que tenien un rang més alt i dels més veterans, alguns dels quals es veien empesos a aquestes pràctiques si no volien convertir-se ells mateixos en víctimes. Després de l'èxit del documental Et faran un home, Mireia Prats i Joan Torrents mostren ara la feina de vuit mesos d'investigació per a una seqüela d'aquella peça. Et faran un home: Morts silenciades s'endinsa en diversos casos de morts en estranyes circumstàncies que es van produir a les casernes i sobre les quals hi ha dubtes perquè mai no es van investigar degudament. La producció s'estrena aquest dimarts a TV3 i a la plataforma 3Cat.

Els protagonistes són els familiars del Narcís, el Joan, el Martí i el Jordi, quatre reclutes que durant la mili, o després d'aquest període, van acabar morint de manera traumàtica. Aquestes històries estan narrades des del punt de vista dels germans de les víctimes i alguns d'ells expliquen com es van trobar amb un "mur de silenci" on no s'explicava res i l'únic que podien fer era "acceptar el que havia passat" i rebre el fèretre precintat que els entregava l'estament militar, sense més explicació. Un dels familiars d'un jove que es va suïcidar afirma estar convençut que al seu germà "el van assassinar" perquè dies abans estava escrivint cartes mostrant-se il·lusionat perquè li havien donat un permís per tornar. Aquests testimonis es combinen amb els d'altres persones que van fer el servei militar en aquella època i que consignen escenes colpidores, com ara haver de netejar les parets amb calç perquè estaven plenes de sang, sentir trets o fins i tot autolesionar-se amb una baioneta per escapar d'aquell sistema.

Els responsables de realitzar aquest documental han intentat consultar documents de més de vint arxius i fonts oficials, però no han obtingut cap resposta i han topat amb un carrer sense sortida. La majoria de les famílies mai han esbrinat què va passar i, com s'explica en el documental, l'opacitat d'aquests arxius militars manté la impunitat de les persones encarregades de cometre molts d'aquests possibles crims que van ser despatxats com a suïcidis o morts accidentals. Als anys noranta els suïcidis apareixen als registres del ministeri de Defensa com a principal causa de mort i encara que sigui impossible saber-ne la xifra, la producció estima que prop de 1.900 persones van morir en el decurs del servei militar.

Aquesta segona part arriba gràcies al fet que, amb el primer documental, més persones es van decidir a denunciar fets d'índole similar que havien viscut quan eren a la mili. Segons 3Cat, més d'un centenar d'afectats es van posar en contacte per explicar la seva història. Després de veure que n'hi havia tantes i d'un caràcter encara més greu, van decidir donar veu a les famílies que van enterrar els seus fills morts a la mili de forma traumàtica com a manera que puguin aconseguir certa reparació..

El començament de la història

En aquell documental estrenat el 2024, un grup de testimonis es reunien per explicar alguns dels fets que van viure durant el servei militar obligatori a la caserna de Vielha, a la Vall d'Aran, i en altres punts d'Espanya. Mireia Prats va conèixer aquests abusos mentre estava a la Ciutat del Vaticà, cobrint per als serveis Informatius de TV3 la cimera del papa Francesc contra la pederàstia. En una de les converses que tenia amb Albert Arean, el seu company i operador de càmera, li va confessar que a ell a la mili el van torturar i que va sobreviure tres cops a la mort mentre era voluntari a la Companyia d'Esquiadors i Escaladors de Vielha. Arean va escriure un llibre perquè tots aquests fets quedessin registrats i el va anomenar La legió blanca. Segons Prats, li va costar molt que volguessin parlar al documental, però finalment es van animar a donar el seu testimoni. Ara, a l'antiga caserna, es troba un dels aparcaments públics de la localitat.

Els testimonis expliquen com els feien fer activitats perilloses i humiliants com fer flexions amb un ganivet a terra apuntant al pit, agafar una pesseta amb la boca amb l'aigüera del lavabo plena d'aigua gelada, cops de puny que et deixaven noquejat i confrontacions amb generals on et jugaves la vida. Àlex Gorina, crític de cinema que presentava La finestra indiscreta a Catalunya Ràdio, va narrar en directe a El matí de Catalunya Ràdio de Laura Rosel l'any 2022 que quan estava a la mili a la caserna de Melilla va patir una violació: "A mi em van despertar al barracó on dormia, em van dir que anés a la sala d'armes i van abusar de mi dos sergents".