Adamuz versus Gelida: el pes del marc mental

Una nova tragèdia ferroviària va segar ahir la vida d’un jove maquinista a Gelida. A les portades d’aquest dimecres, tanmateix, dos diaris catalans com La Vanguardia i El Periódico encara obrien les seves respectives primeres pàgines amb l’accident de tren a Adamuz. No se m’escapa que ha resultat molt més mortífer, però també és cert que el xoc va ser diumenge i, per tant, ara ja les cobertures se centren en la investigació. Que a dos diaris que es venen fonamentalment al Principat la notícia més destacada sigui la del xoc andalús evidencia l’enorme capacitat del sistema comunicatiu espanyol d’imposar la seva agenda informativa per arrossegament. La jerarquització que han aplicat respon a la intuïció sobre quin tema interessa més al seu lector i, esclar, la majoria de relat es fabrica i difon des de Madrid (seguint un marc mental molt determinat).

Paradoxalment, El País sí que obria amb Catalunya, tot i que en aquest cas la meva sospita és que ho feia per la por que l’accident a Còrdova s’enquisti políticament. És significatiu que el títol se centri en el fet que la zona del sinistre va superar un test de seguretat dos mesos enrere –la qual cosa exculpa de responsabilitat– i que un dels subtítols sigui "Sectors del PP urgeixen Feijóo a utilitzar l’accident contra Sánchez". Mentrestant, als diaris de la dreta ja apareixen titulars com “El govern ha executat només dos de cada deu euros en el ferrocarril d’Andalusia” (El Mundo), "El govern abaixa ara la velocitat en trams de l’AVE com exigien els maquinistes" (Abc) o "Feijóo va lamentar que es produís una altra mort per accident ferroviari: «Això és massa»" (La Razón). Segur que estarem dies examinant l’accident d’Adamuz (i cal fer-ho!). Només espero que, rere aquesta inèrcia, la premsa catalana no abandoni aviat el que ha passat a Gelida i tot el que il·lumina sobre deficiències estructurals.