Alarmisme amb l’edat de jubilació

Un dels perills dels periodistes més difícils d’esquivar és el de no assumir involuntàriament marcs mentals esbiaixats, sovint de forma interessada. La fundació del BBVA ha elaborat un informe i aquests són alguns dels titulars que ha generat: “La jubilació dels joves d’avui es dispara als 71 anys”, “Els joves, obligats a posposar la seva jubilació fins als 71 anys”. Són titulars llaminers, però que generen confusió perquè poden suggerir que tots els joves hauran d’esperar fins aquella edat per poder retirar-se. No és el cas. L’estudi es limita a constatar que les noves generacions s’incorporen al mercat laboral cada cop més tard. Això fa que triguin més a complir els anys necessaris de cotització per assegurar-se el 100% de la pensió. Els titulars fan creure que cap jove es podrà jubilar abans dels 71 anys, però és només una dada estadística mitjana, com la que diu que, si jo m’he menjat dos pollastres i tu cap, de mitjana ens hem menjat un pollastre cadascun. I aquesta mitjana, esclar, és un magre consol per a tu. Alguns mitjans enquadraven bé el tema deixant clar que era un càlcul mitjà estimat a futur i vinculant-ho a la precarietat juvenil (que és el que caldria resoldre).

El fet de no explicar qui llança aquest estudi pot suposar un altre problema, perquè una de les solucions que proposen és, mira quina casualitat, que la gent estalviï al llarg de la seva vida laboral i faci un raconet o contracti un pla privat. Que és una proposta molt assenyada –si el sou et dona marge per fer-ho– però que beneficia justament l’empresa mare de la fundació impulsora de l’informe. I, esclar, es trobava a faltar alguna veu que assenyalés la contradicció de demanar implícitament als joves que comencin a estalviar per al 2065, si precisament el seu problema és que no troben un lloc de feina amb cotització.