Va dormir Albert Om a la caravana de Kilian Jornet? Confessions de 9 amfitrions i un convidat
Nou entrevistats i el periodista fan balanç i expliquen interioritats dels enregistraments a 'El convidat confidencial', l'especial que ha tancat la temporada
BarcelonaLa monja Victòria Molins, els cantants Núria Feliu i Peret, el perruquer Lluís Llongueras, el filòsof Xavier Rubert de Ventós, l'oftalmòleg Joaquim Barraquer, el lama Wangchen, el corredor Kilian Jornet, l'expresident Jordi Pujol i el mateix Albert Om han fet balanç de la seva participació en la tercera temporada d''El convidat' en un programa especial amb el subtítol 'Confidencial', que s'ha emès aquest dilluns a la nit i en què s'han confessat algunes interioritats. Us ho resumim amb els fragments més destacats.
"L'Albert és un murri. No pregunta gaire, calla molt. I, com ell no diu res, tu parles i dius més coses. Veient el programa em vaig adonar que m'havia despullat del tot".
"Aquest programa ha servit, sobretot, perquè la gent conegui com jo conec la meva dona i sàpiguen per què em vaig divorciar i em vaig tornar a casar amb ella. Després em vaig mirar el programa i vaig pensar, 'quina dona que tinc!'".
"Hi va haver un moment important per a mi en el programa i que em va emocionar. Va ser quan van cantar els meus besnéts i jo amb ells. Mentre cantàvem, l'Albert feia palmes. Doncs bé, no el van parir per fer palmes, que ho sàpiguen els seus pares. És un malparit fent palmes, que no ho faci".
"Dos o tres dies abans [de l'enregistrament] no vaig dormir totes les hores que tenia son. I, després, abans que s'emetés el programa, un grupet del barri, encapçalat per la Pilar dels sostenidors, van fer uns cartells anunciant-lo".
"Com que vaig a missa, l’Albert va voler saber com veig la religió, i vam tenir una conversa molt llarga i molt interessant. Com que vam acabar parlant de la Marina Rosell i la Maria del Mar Bonet, jo després els vaig escriure una carta a cada una perquè ho sabessin. A la Marina li vaig agrair que hagués dit una cosa així [que s’ha de saber convertir l’enveja en admiració, com va fer ella amb Maria del Mar Bonet], i li vaig dir 'ara resulta que ets teòloga o professora d’ètica, a més de cantant, bona cantant, bona persona i patriota'".
"Jo creia que Om era un cognom muntat [artístic], però resulta que és el real. És que tots els mantres budistes comencen així, 'om'."
"Tots tenim una posa, la imatge que volem donar, i podem tenir por que una càmera reveli allò que no volem ensenyar. Jo no tinc prou autoimatge, sóc vanitós i tot el que tots som, però no em va fer por, més aviat tenia curiositat, a veure què veuria jo mateix de mi".
"A la gent li va agradar moltíssim, va ser un programa molt actiu. Em sembla que el meu ha estat el millor".
"La pregunta que més gent em fa és si l’Albert va dormir a la caravana. I realment haig de dir que sí, i que quan van marxar les càmeres jo crec que ell va passar una mica de por. No sabia si aquell fred que tenia als peus li marxaria, no havia sentit mai això i tenia por d’adormir-se i no llevar-se l’endemà".
"Jo crec que la pregunta que més m’han fet a la meva vida, no sobre ‘El convidat’, sinó sobre qualsevol cosa, és: 'De veritat vas dormir en aquella caravana del Kilian?', i sí, jo sí que hi vaig dormir, els que no van dormir-hi van ser els de l’equip".
"Jo he après, fent 'El convidat', que una de les coses que més agraden la gent és que tu facis el ridícul, i sempre que hi ha ocasió de poder fer el ridícul, no s’ha de desaprofitar".
"Una cosa que m’agrada molt com a entrevistador és quan fas una pregunta, penses que em contestaran que sí i et diuen que no. O quan la resposta políticament correcta és que sí i et diuen que no. I això amb el Josep Carreras em va passar unes quantes vegades".
"Molta gent em deia que algun dia havia de convidar jo algú a casa meva, i després de tres temporades vaig pensar que tenien raó. Però el problema era qui havia de convidar. I que el millor cuiner del món [Ferran Adrià] entri per la porta de casa teva quan tu no destaques, precisament, per les teves virtuts culinàries, podia estar bé. [...] Ara, si tornés Ferran Adrià, ja hi trobaria més estris que quan va venir. Ja hi trobaria una olla grossa, i fins tot dues. I un saler com cal".
*Tot i no haver pogut fer entrevistes complementàries amb cadascun d'ells, també s'han recordat els programes de Neus Català, Josep Carreras, Marc Màrquez i Ferran Adrià, amb fragments de les entrevistes i comentaris d'Albert Om.