Apujant l’aposta: aviat no hi haurà espanyols

La maquinària cavernària treu fum aquests dies per intentar frustrar la investidura de Pedro Sánchez i això fa que els mecanismes de tant en tant s'encallin. Per exemple, El Mundo aconsegueix travar els engranatges amb una metàfora estranya: “Dotze CCAA aixequen un mur per la «igualtat» enfront de Sánchez”. Fins fa quatre dies, això d’aixecar murs era activitat reservada a supremacistes i gentola similar. La igualtat que pregonen, a més, és un d’aquests termes buits: ¿adaptar les prestacions als costos de la vida de cada lloc, per exemple, és la igualtat que demanen? ¿Respectar el principi d’ordinalitat és igualtat? Invoquen la paraula perquè automàticament genera una víctima, un agreujat. I aquesta és la base de la dinàmica actual: mobilitzar el teu electoral fent-li creure que és destinatari d’una injustícia intolerable. Victimització per la bena sense necessitat de designar un dany patit.

A més, fa temps que la política espanyola s’ha convertit en el joc del Kiriki, una mena de mentider amb daus en què cada jugada anunciada ha de ser superior a l’anterior, encara que sigui inexistent. I, en aquesta escalada catastrofista sense aturador, algunes proposicions freguen ja el deliri. La Razón, per exemple, també fa una primera pàgina amb els líders autonòmics del PP que van escenificar ahir el seu dramolett al Senat i destaca la següent frase d’Isabel Díaz Ayuso: “Si aquesta indignitat triomfa, aviat no hi haurà espanyols”. No aclareix si els espanyols de bé s’hauran mudat a Tegucigalpa, si finaran a còpia de tants disgustos rojoseparatistas, si retornaran els visigots a la Pell de Brau o si els castellanolleonesos del 2030 només voldran ser identificats com a tals, i no com a espanyols. La direcció general de Policia ja treballa en els nous dissenys de DNI.