Ayuso guanya la partida als vinyetistes d’‘El Mundo’

Els humoristes gràfics tenen butlla papal i poden discrepar de les línies oficials dels seus diaris: privilegis de bufó. Però tot té un límit i Isabel Díaz Ayuso ha aconseguit que les dues simpàtiques mosques colloneres que des de feia 29 anys firmaven com a Gallego&Rey hagin vessat definitivament el seu tinter, tal com es veu a la seva darrera vinyeta a El Mundo, que també serà l’última, i hagin dibuixat el rastre negre de les seves passes cap a un destí incert. Nominalment, marxen per voluntat pròpia perquè la distància amb el corpus del diari s’estava convertint en inassumible i amenaçava de desconjuntar-los en un cruel espagat. Però Gallego ha admès que sabien que el rotatiu ja s’estava calçant la bota amb la qual estampar-los la coça al cul. Millor marxar amb dignitat: la que van tenir sempre amb uns dibuixos que es burlaven de tots els racons de l’espectre polític. Em feien pensar en Toni Batllori: tu llegies la crònica política de La Vanguardia i aleshores la seva vinyeta acostumava a desmuntar-la amb elegància, explicant el que de debò havia passat.

En aquest cas, la lideresa no ha hagut de fer res, perquè els palmers que li riuen les gràcies també tenen la cara B sinistra, la de la fustigació a les xarxes. Els qui s’omplen la boca reclamant llibertat per expressar el primer que els passi pel cap –o quin sigui l’òrgan que produeix els seus pintorescos pensaments– són els primers que actuen en manada per fer callar qui no combrega amb ells. Al capdavall, el mateix Trump va signar una ordre executiva que restaurava solemnement la llibertat d’expressió als Estats Units com a primera acció del seu mandat... i tot seguit va començar a perseguir periodistes i mitjans que no li feien la gara-gara. Aquí el mateix, però sense embrutar-se les mans.