Ayuso somriu (però esmola els ganivets)

La premsa favorable al PP –és a dir, quasi tota a Espanya– té els setrills funcionant a tot drap des de fa dies, per transmetre la idea que el futur congrés del partit serà una bassa d’oli per al partit. Tot i que la decisió de celebrar-lo es va prendre a esquenes dels barons territorials, de seguida els escrivans habituals van assegurar que els líders autonòmics estaven extàtics d’alegria per la decisió. Avui La Razón posa una bona dosi de sabó a la portada: “Feijóo es projecta a la Moncloa amb el lema «faré el que prometi»”. I el que promet, segons indica el subtítol, és una “neteja profunda del sanchisme”. No hi ha proteïna, en aquesta notícia, només el desig íntim de posar Moncloa i Feijóo en una mateixa frase.

Però, ¿és realment tot tant de color de rosa, en aquest Xanadú del PP? La portada d’El Mundo suggereix que hi ha escletxes en aquest anunci permanent de Norit, amb un subtítol que és una citació d’Isabel Díaz Ayuso: “Un projecte per a Espanya ha de ser alguna cosa més que fer fora Sánchez. Ha d’il·lusionar”. És sabut que la capacitat de generar entusiasme de Feijóo és semblant a la d’un musclo de roca, així que la presidenta madrilenya ataca pel flanc populista, que és on més mal li fa. Res fa pensar que Ayuso li disputi el lideratge... de moment. Sí que ho va fer quan Casado va embarrancar el partit i aleshores tots els diaris de la dreta la tractaven de presidenta a seques, sense especificar que ho era de Madrid. Ara hi ha menys soroll de timbals, però aquest subtítol suggereix, al meu entendre, que a Feijóo se li està concedint una última oportunitat. I que si fracassa, seva serà la responsabilitat i seves també les natges on s’estamparà la sola de la sabata d’Ayuso, demanant pas. Auguro unes setmanes prèvies al congrés amb titulars que no seran de daga mortal, però sí de petits dards.