La badada de Twitter al marcar a foc i píxels alguns periodistes

A l'obrir el seu Twitter, la periodista Esther Yáñez va veure que la plataforma li havia col·locat una etiqueta: "Mitjà afiliat al govern de Rússia". La seva còlera és comprensible: "Em sembla que està clar que jo no soc un mitjà de comunicació i que soc una periodista, un ésser humà, una indivídua sense gaire fila d'escopir teletips", escrivia aquesta professional, que treballa a l'edició espanyola de Sputnik però que, al seu perfil, hi té fixada l'etiqueta #NoALaGuerra. El mateix li ha passat a Marco Teruggi: "És el meu compte personal i treballo per a diferents mitjans". La xarxa es defensa argüint que l'etiqueta proporciona "context sobre comptes que estan controlats per determinats representants oficials o governs o mitjans afiliats a un estat". Però, a la vista d'alguns dels perfils als quals s'ha penjat la llufa, tot indica que la magnífica automatització ha fet de les seves i ha disparat contra professionals als quals difícilment se'ls pot considerar part substancial de la maquinària propagandística russa.

Cal assenyalar els biaixos i les manipulacions dels mitjans estatals russos (tal com s'han d'assenyalar també els biaixos i les manipulacions dels mitjans del bloc occidental). Ara bé, apuntar amb el dit periodistes rasos és un camí molt equivocat. Si els Estats Units volen donar lliçons de llibertat d'expressió a Putin, aquesta no és la manera. Bloquejar Russia Today per les ones ja és discutible: estableix un precedent inquietant –¿quin és el criteri tècnic a partir del qual resulta acceptable un veto?– i tal volta sigui, a més, en plena era digital, una mesura inútil. Però anar marcant a foc i píxels els comptes personals de periodistes només perquè han publicat a mitjans del Kremlin és directament una badada. Els professionals tenen dret a defensar la seva imparcialitat i a sotmetre's al judici de l'audiència.