Ni amb els propietaris de pisos contents s'alegren
El perro és, en realitat, gat vell, i ho ha demostrat un cop més amb la mesura segons la qual els propietaris de pisos es podran deduir els ingressos dels lloguers que cobren si no n’augmenten el preu. Els socis de govern han posat el crit al cel, o al sobreàtic, perquè consideren que s’està beneficiant la part de l’equació que, segons diuen les estadístiques, té una millor situació econòmica. L’objectiu, esclar, és posar a prova el PP: ¿hi votaran en contra senzillament perquè és una mesura del PSOE o l’avalaran amb el risc de quedar com uns tous i submisos davant de Vox? De manera anàloga, la premsa de dretes queda atrapada en aquest dilema: no pot criticar gaire la mesura perquè intueix que, entre els seus lectors, els arrendadors deuen ser sinó majoria una porció prou significativa.
La Razón, tot i això, troba la manera de remugar. “La bonificació del 100% de l’IRPF proposada per Sánchez premia més els propietaris que mantinguin els llogues que els que els abaixin”, diu un dels titulars, amb crida a portada. Hi ha diverses trampes, com ara assumir que la rebaixa ja existent de fins al 90% per a qui els abaixi en zones tensionades quedarà igual, quan el més lògic és assumir que s’harmonitzarà de manera que també en aquest cas la butlla serà del 100%. A banda que només cal mirar una mica la història immobiliària espanyola dels últims anys per ser conscients que el nombre de lloguers que han baixat de preu, especialment a les grans ciutats, es poden comptar amb els dits d’una orella. Però del que es tracta, un cop més, és de donar qualsevol presumpta bona notícia amb un raig de vinagre. És ben bé com aquells restaurants del tombant de segle, que no podien servir un plat sense decorar-lo amb uns rajolins de crema de Mòdena, només que aquí no predomina mai el dolç del caramel, sinó l’agror. I el regust ranci.
