Carta d'una rata rebuda al diari

Benvolguda directora de l'ARA, llegeixo a la premsa que la Confederació Nacional d’Associacions d’Empreses de Lampisteria, Gas, Calefacció, Climatització, Protecció contra Incendis, Electricitat i Afins (Conaif) ha emès un comunicat on demana als mitjans que deixin de fer servir el terme lampista per al·ludir a les persones que exerceixen tasques polítiques ocultes. Ho consideren un ús denigrant que lesiona la seva dignitat professional. Em sembla una petició raonable. Més encara, caldria estendre aquesta correcció política també a l’ús i abús de clavegueres per referir-se als espais metafòrics on tenen lloc tots aquests intercanvis d’àudios i dossiers. Com a orgullosa exemplar de Rattus norvegicus que soc, estic ben farta d’aquesta permanent injúria contra el nostre preciós hàbitat natural. Ja és prou dur haver d’esquivar gats, treballadors de la brigada municipal i esquitxos de Zotal, com per veure que el nostre edèn de foscor i greixos resulta vilipendiat cada dia a les pàgines dels diaris per culpa d’uns senyors que més aviat freqüenten les marisqueries i no pas les nostres estimades clavegueres, generoses, proveïdores d’escalf, humitat i artròpodes.

Així mateix, cal escoltar els xarcuters quan reclamen que no es parli de xoriços si ens referim a càrrecs electes que s’enriqueixen il·legalment, i també els sastres que ploren per la indignitat que a un trànsfuga li diguin que es canvia de camisa, els dramaturgs ferits perquè es parla d’una escenificació política o els pagesos, que encara arrosseguen el trauma de la rima Zapatero, cero patatero. Si erradiquem les metàfores, tindrem uns diaris perfectament avorrits, d’acord, però ningú se’ns ofendrà. Al final, no soc jo qui s’ha cruspit la capacitat d’entendre la no literalitat: tan sols menjo carronya (sigui dit amb permís del sindicat de carronyaires). Atentament, la rata Fia.