Umbral ja ho deia (i el que faltava per venir)
En una llibreria de vell, fullejo el Diccionario Cheli, de Francisco Umbral, un llibre que va publicar el 1983 en el qual va escriure comentaris a modismes idiomàtics del madrileny castís: més la llengua de Ramoncín que la de Cervantes, per entendre’ns. El llibre és divertit per als que ens agraden les paraules bastardes en qualsevol idioma i perquè Umbral és lúcid i divertit. Però en parlo en aquesta secció perquè hi ha un fragment que em crida l'atenció a vista d’ocell i és el que em fa anar a la caixa automàticament: “La informàtica és tot el contrari de la informació. Avui tenim moltes dades i molt poques notícies. L’excés de dades és la coartada estatal per tenir-nos sense notícies, en el món sencer”. Ho escriu per comentar la paraula estrecha, que s'aplica a una dona que es nega a mantenir relacions sexuals, i ho fa per comentar de manera crítica una notícia on s’evidencia que qui denuncia una violació entra en un laberint kafkià de burocràcia. L’article en qüestió consigna que en un any (el 1981) s’havien presentat 4.200 denúncies “contra l’honestedat”, terrible concepte sota el qual quedaven incloses aleshores les agressions sexuals. La vergonya de dir les coses pel seu nom és símptoma –i alhora causa– de la repressió sexual que precisament afavoreix aquests comportaments infames. Per cert, l’any 2025 els jutjats que tracten els afers de la violència contra les dones van rebre 51.897 denúncies i intuïm que no és que s’hagi decuplicat el nombre de casos sinó que l’estigma es comença a vèncer.
En tot cas, Umbral ja alertava que l'excés d’informació pot ser contraproduent, anestesiant. Que podem computar mil xifres, però aquestes no recullen necessàriament el drama, que és el quid de la qüestió. I això era l’any 1983 que, vist amb ulleres d’ara, és la prehistòria: un món primigeni on tota la informació disponible et cabia com aquell qui diu en un pen drive. Ofegats per inundació, vivim.
