Un (altre) cas patològic de madriditis

D’allà on es troben el nacionalisme banal i el pescacliquisme desinhibit brollen autèntiques meravelles del periodisme contemporani. Com aquesta peça d’OK Diario titulada: “Viatja al Gran Canyó del Colorado sense sortir d’Espanya: és a Madrid i és millor que l’americà”. Parla de les Barrancas de Castrejón, que si Google Maps no falla estan situades a la província de Toledo. I l’últim cop que ho vaig mirar, això era Castella-la Manxa, però suposo que el digital d’Eduardo Inda no s’està per subtileses i aviat el seu Gran Madrid abraçarà del cap de Gata al de Finisterre. El text està ple de proclames xovinistes: “Coneix una mica més el nostre país, et convenceràs que no és necessari recórrer milers de quilòmetres per veure paisatges diferents” o “No necessites bitllet d’avió ni perdre més d’un dia de la teva vida en un avió. Només necessites un cotxe”. D’altra banda, aquesta (pretesa) superioritat respecte del Gran Canyó la diuen en el titular, en el primer destacat i dues vegades (!) al primer paràgraf, sense justificar en cap moment per què i quin criteri han fet servir.

“Evidentment, no és tan gran”, diu l’article, de nou sense aportar cap dada ni sobre el canyó quasimadrileny ni sobre l’americà. És una manera molt suau d’expressar-ho. Si posessin les xifres, es faria evident que estem parlant d’una formació de tot just un quilòmetre de llargada, que contrasta vivament amb els 446 quilòmetres de l’altre, que és també alhora unes 10 vegades més alt. Per bonic que sigui aquest congost, i ho és, situar-lo per sobre d’una de les meravelles úniques del planeta aboca inexorablement a fer el ridícul. Tot plegat es mou entre l’infame "Que inventen ellos" (i millor que no et facis el passaport) i l’escobarià "España es la mejor". Això sí, impagables els editorials d'Inda sobre els pèrfids nacionalimmos, amb ema geminada.