Un càstig a la BBC per prendre’n nota

La BBC haurà de pagar a Gerry Adams 100.000 euros perquè en un programa de reportatges se li atribuïa haver aprovat l’assassinat d’un infiltrat a l’IRA. La premsa britànica en general es mostra preocupada pel veredicte i el critica, perquè ho considera una amenaça al periodisme d’investigació. Però el que el jutge ha sotmès a consideració d’un jurat popular no és la veracitat d’aquesta informació, sinó si la BBC va deixar prou clar que es tractava del que assegurava una font anònima o bé si s’entenia que la televisió el considerava instigador d’aquella mort. A l’excel·lent llibre No diguis res, de Patrick Radden Keefe, es fa molt palès que la pretensió de Gerry Adams de no haver format part mai de l’IRA topa amb un munt de fets que suggereixen el contrari, però el periodisme ha de ser extremadament escrupolós. La BBC, durant les vistes, assegura que va corroborar amb cinc persones més el relat de la font anònima, però això no ho va revelar al reportatge i un no pot sinó preguntar-se per què, tenint en compte que reforçava el relat. 

Entenent la molèstia que pot haver causat la sentència, jo hi veig, tanmateix, una cosa positiva: ataca una de les males arts en què sovint cau el periodisme. A Catalunya ho sabem molt bé: una font anònima policial llança una informació que després no se sostindrà, però els mitjans que hi estan en connivència ho escriuen de manera que el seu lector no té cap dubte que allò és una gran veritat revelada. L’única solució per evitar aquesta badada (o el que hagi estat) de la BBC és ser molt més exhaustiu en la investigació i, sobretot, que el públic tingui clar què és informació factual i què és atribució subjectiva. I, si hi ha una font anònima, ha de poder-ne avaluar els possibles conflictes d’interessos. Tota la resta és tirar la pedra i amagar la mà, fins i tot si l’encertes.