Soc català: de la UER no n'espero res

L’any passat, la presidenta d’OK Diario, Pilar R. Losantos, es va fer viral quan va tuitejar la prova que afirmava que s’havia gastat 21,80 euros per emetre 20 vots favorables a Israel, el màxim permès. Eren els diners més ben invertits de l’any, segons va deixar escrit més tard. Si als croats de la guerra cultural de la ultradreta hi sumem que el mateix govern de Netanyahu ha admès que fa campanyes per aconseguir adhesions per als seus representants, ja som al cap del carrer. Aquí el que cal examinar és el paper de la UER. Que un ens que aplega les principals televisions públiques hagi censurat la lliure expressió de les protestes que han narrat els assistents a Basilea és, directament, una aberració. Que amenaci d’expedientar RTVE si recorda la massacre a Gaza, una ingerència intolerable. Que esquivi les banderes palestines presents entre el públic, un engany a l’espectador. I que tot això es faci en un esdeveniment patrocinat per l’empresa israeliana Moroccanoil, una vergonya.

Als catalans la hipocresia de la UER no ens ve precisament de nou. Sempre ha estat una manifestació més del club privat d’estats que és la Unió Europea. Ara ja no ve d’aquí, però hi va haver un temps en què ser membre d’aquest organisme hauria comportat que TV3 pogués accedir a serveis i imatges valuosos. Però, ai las, van vetar sistemàticament l’entrada de la pública catalana en el seu ens –mentre que les regionals alemanyes hi eren– i es van escudar sempre en el fet que RTVE no ho beneïa. Ja que s’omplen la boca parlant de la riquesa de la diversitat, haurien pogut ser més decidits i menys hipòcrites a l’hora de posar en pràctica els seus principis. I si realment tots els vetos i amenaces perquè no es parlés de Palestina eren per no polititzar el certamen musical, haurien d’haver evitat la campanya de blanqueig vergonyosa que vam poder veure dissabte a la nit.