Maya Rudolph: "Quan ets còmica, la gent pel carrer intenta ser graciosa amb tu... i mai fa gràcia"
Actriu
BarcelonaMaya Rudolph és un pes pesant de la comèdia americana i actualment desplega els seus recursos a la sèrie Loot, de la qual Apple TV+ acaba d'estrenar la tercera temporada i on interpreta una dona de mitjana edat que, arran d'una separació, rep més diners dels que pot gestionar. Parlem amb ella sobre aquest projecte i també de l'impacte de l'actual clima polític als Estats Units sobre els comediants, sobretot els que són obertament hostils amb Trump.
La protagonista obté 87.000 milions de dòlars en un divorci. Què faria, vostè, amb tots aquests diners?
— Moltes sabates, això dona per a moltes sabates. Suposo que faria alguna cosa bona amb aquests diners, però primer disfrutaria d’un parell de cosetes. Per què no, oi? Allò de viatjar una mica, comprar algunes illes, menjar alguna cosa fantàstica...
A principi de la temporada veiem que la Molly està temptada de viure un simulacre de vida, en una falsa illa deserta. ¿És la seva manera d’explicar a l’espectador que la realitat és un lloc inhòspit, en aquests temps?
— No, no crec que sigui ben bé això, sinó que em semblava una manera divertida de mirar com algú intenta evadir-se de la seva pròpia vida. No m’imaginaria fent el mateix i, de fet, un cop s’adona que és una realitat fabricada aleshores deixa de ser divertit. Jo no crec que durés gaire. Crec que un se’n cansaria de seguida.
Què comparteixen els ultrarics que hagi pogut conèixer amb la Molly, i quines coses no?
— Tots tenen els diners en comú, però la diferència és que la Molly no es troba en aquesta posició perquè era un objectiu que perseguís a la vida. Els diners són el resultat del seu casament i del suport al marit durant una pila d’anys, i la veiem demanant-se què vol fer amb la seva vida, així que la sèrie arrencava en aquest moment de crisi vital, perquè ella mai s’havia hagut de demanar aquestes qüestions, tal com li passa a molta gent. Tot d’una mirem enrere i ens preguntem: soc feliç?, és això el que vull fer amb la meva vida? Molta gent va canviar de manera radical les seves vides arran de la covid, perquè els va donar temps d'aturar-se i examinar-se. I crec que aquest és un personatge que rep l’oportunitat de mirar-se i preguntar-se totes aquestes qüestions. La diferència, esclar, és que ella és en essència una bona persona i no té cap percepció de ser millor que qualsevol altre.
Què li va cridar l’atenció d’aquest projecte?
— Me’l van portar i estava escrit pensant en mi, la qual cosa és bonic i refrescant, perquè clarament estava escrit per explotar les meves fortaleses. Així que ha estat una oportunitat meravellosa de fer el que m’agrada fer, i és molt alliberador perquè et permet fer més i més. És a dir, hi ha una excitació associada al fet de saber que si faràs un personatge amb una quantitat de diners infinita, aleshores pots anar on vulguis, fer el que vulguis i ser el que vulguis. Vaig pensar que la idea d’interpretar una multimilionària tenia automàticament una qualitat màgica. Les coses podien tenir aquest aire màgic i aquesta excitació de quan pots veure els interiors d’un castell fabulós, de la mansió al·lucinant d’algú o espiar una vida diferent de la nostra. És divertit de veure-ho i és divertit d’interpretar-ho.
És també la productora executiva de la sèrie. Sovint les actrius diuen que assumeixen aquest càrrec per garantir que així treballen en personatges femenins forts i sòlids. Ha experimentat mai això?
— A veure, d’alguna manera. És a dir, la sèrie ja estava escrita per a mi, però és veritat que com a productora tinc mà per assegurar que els capítols els fem de la millor manera possible. Treballem amb la millor gent i em fan sentir còmoda amb les meves aportacions i s’asseguren que em sento còmodes amb les trames i els temes. Això ha estat una experiència molt positiva, en aquest sentit.
Parlava de les seves fortaleses. Quines diria que són?
— Com a actriu de comèdia? Sempre m’he considerat una jugadora d’equip. Personalment, no soc de les que prefereixen fer les coses en solitari, i això ho trobo una fortalesa, no una debilitat. Fer les coses en grup només permet elevar el resultat i sumar. Fer d’actriu de comèdia és el més a prop que estaré de ser una esportista professional.
Per a molts, a banda de la Molly també és Kamala Harris, després d’haver-la interpretat tants cops al programa Saturday night live. Segur que hi ha gent que se li adreça pel carrer confonent persona i personatge.
— Sí, hi ha gent que em diu coses bastant ximples, la veritat! La gent et recorda segons on t’hagi vist i és interessant l’efecte que, com que la gent et veu des de la confortabilitat de casa seva, tenen la sensació que et coneixen encara que no hàgiu parlat mai. I aleshores sempre es fa estrany. A més, quan ets còmica, la gent pel carrer intenta ser graciosa amb tu... i mai fa gràcia.
Ja fa vora vint anys que va deixar de formar part del repartiment principal de Saturday night live. Després de veure el que ha passat amb Stephen Colbert o Jimmy Kimmel, ¿creu que el programa està amenaçat?
— Espero que no. Seria vergonyós. Vaja, vull creure que la comèdia seguirà sent important per a tots nosaltres. Aquests atacs als presentadors... tot plegat sembla una mica fabricat, no? Ho trobo una mica... ridícul.
Creu que el clima polític actual afectarà la seva comèdia?
— Espero que no. Mai he estat una còmica especialment política, tot i haver interpretat un personatge que era polític.
Què li fa riure, avui dia?
— Les veus realment estúpides.
Encara mira el programa?
— I tant!
I parafrasejant cert director de cinema, diria que la comèdia és una batalla rere una altra?
— Uf, i tant. És exactament això.