Com configurar X per aprofitar les últimes millores (sense ser devorat pel caos)

BarcelonaContra tot pronòstic, resulta que X continua funcionant. El volum d’informació rellevant que conté és enorme, si saps trobar-la entre el soroll. I no només funciona: també millora. La novetat més recent és la traducció automàtica de tots els tuits de la cronologia, executada per Grok, la intel·ligència artificial (IA) pròpia de la plataforma. Aquest nou sistema substitueix l'anterior, que es limitava a oferir un enllaç per traduir individualment cada tuit. Ara la traducció és immediata, integrada i omnipresent. L'activació, però, ha sigut força maldestra: sense avís previ, de cop i volta els tuits de mig món van aparèixer en un idioma diferent del que els seus autors havien fet servir per escriure'ls. El desconcert inicial és comprensible, però ja hi estem acostumats: a X primer ve el caos, després arriba la solució.

La solució, en aquest cas, és senzilla. A la configuració del perfil d'usuari, cal marcar tots els idiomes que hom entén —per evitar que es tradueixin— i confirmar la pròpia llengua. A partir d'aquell moment, els tuits aliens originalment escrits en altres idiomes t’apareixen directament en català. Des que vaig configurar-ho, he pogut començar a seguir directament usuaris del meu interès que piulen en xinès, coreà, japonès o hindi, i que fins ara només llegia quan algú altre dels meus seguits els comentava. Ara no hi ha intermediaris, perquè l'accés és directe. I el català, per primera vegada, actua de llengua franca amb el món sencer.

Més enllà de demostrar el potencial pràctic de la IA aplicada a la comunicació quotidiana, la traducció automàtica és un bon exemple de la flexibilitat de X. La plataforma és, com el món real, un lloc ple d'indesitjables, d'indocumentats i de gent malintencionada. Però també disposa de nombroses eines per evitar-los, i aquí radica la diferència entre una experiència nefasta i una d'útil. Com he explicat en altres ocasions l'experiència d'ús de X es pot pacificar amb una configuració adequada. A més de ser selectius amb qui comencem a seguir i implacables deixant de fer-ho quan ja no ens interessa, el pas més important és esquivar l'algorisme manipulador que decideix quins tuits ens apareixen a la cronologia: triant l'opció Seguits(i no la de Per a tu) veurem només allò que publiquen els usuaris que hem decidit seguir. Aquesta pestanya inclou ara un submenú per escollir si es prefereix veure primer els tuits més populars o bé els més recents respectant el tradicional ordre cronològic invers.

A partir d'aquí, es poden activar altres restriccions generals: impedir que ens etiquetin en tuits aliens; silenciar usuaris, paraules o etiquetes; triar qui pot enviar-nos missatges directes —el que ara X anomena xats—; i reduir les distraccions silenciant la majoria dels avisos d'interpel·lació. A Configuració > Notificacions > Filtres > Notificacions silenciades, jo les tinc desactivades totes menys les dels usuaris que ja segueixo. No vull que X m'avisi de res que em diu algú que ni tan sols ha tingut el detall de seguir-me. Una asimetria que em sembla raonable, i que recomano a tothom que es queixa de rebre insults de desconeguts. La majoria dels problemes de X no els causa X: els causen les decisions de configuració que hem pres —o hem deixat de prendre— nosaltres mateixos.

A més d'aquestes restriccions generals, X permet aplicar-ne en cada tuit que publiquem. Al menú contextual —els tres punts de dalt a la dreta, al costat de la icona de Grok— hi ha l'opció Canvia qui hi pot respondre. Jo acostumo a triar Comptes que segueixes, que ja són els que havia decidit escoltar. És una configuració estricta, ho reconec. Però tant a X com a les altres xarxes aplico dos principis: d'una banda, assumeixo que tothom pot dir-me el que vulgui sense que la plataforma censuri ningú, però també que no tinc cap obligació de llegir-ho, i molt menys de respondre-hi. De l'altra, com que no faig servir X per passar l'estona ni per fer amistats, sinó com a font d'informació i com a canal de difusió, busco la màxima eficiència i la mínima distracció.

En matèria de qualitat del contingut, X ha anunciat aquesta mateixa setmana que desincentivarà la creació de brossa i contingut pescaclics. El cap de producte de X, Nikita Bier, ha explicat que a tots els perfils agregadors se’ls ha reduït la remuneració un 60% aquest mes, i està previst retallar-los un altre 20% el mes que ve. A més, els usuaris que abusen del recurs de qualificar cada tuit com a notícia d'última hora, encapçalats amb el «BREAKING» de rigor, rebran una penalització permanent. La plataforma es reserva el dret de no pagar per la manipulació dels seus usuaris, tot i que no restringirà l'abast ni la visibilitat dels perfils penalitzats.

Val a dir que X, igual que Twitter en el seu moment, té les seves limitacions. És un mal lloc per dialogar: costa seguir les converses, i poca gent té la disciplina de repassar els tuits anteriors per saber si una cosa ja s'ha dit. I no suporto la moda de trossejar textos llargs en forma d'enfilall de tuits, quan seria infinitament més lògic pagar la quota d’usuari Premium per escriure sense limitacions d’espai, o bé publicar el text complet en un blog i enllaçar-hi des d'un sol tuit. Els usuaris s'adapten als hàbits de les plataformes, però hauria de ser a l'inrevés.

Tot i això, si tries bé a qui segueixes, X continua sent molt més funcional que qualsevol altra xarxa social. No em feu parlar d'Instagram, on ni tan sols pots incloure enllaços en les publicacions, ni de LinkedIn, on la cultura d’adulació corporativa ofega qualsevol intent de pensament crític. Cap de les dues, per cert, té el català entre les seves llengües d'interfície. En canvi, X respecta la diversitat lingüística i ofereix les eines per personalitzar l'experiència al nostre gust.

Fins i tot podeu esquivar els tuits publicitaris. En la versió web de X, accedint-hi amb un navegador blindat com Brave; en l'aplicació mòbil per a Android, activant la protecció contra el rastreig d'aplicacions que inclou el navegador DuckDuckGo).

La llàstima és la quantitat d'usuaris, empreses i institucions que van marxar de X amb gran gesticulació en el moment de la presa de control per part d'Elon Musk. Ho van fer anunciant-ho als quatre vents, i van convertir la seva sortida en un acte polític i moral. Cadascú és lliure de fer el que vulgui amb les seves eines digitals, naturalment. Però en la pràctica, la majoria dels fugits no han recuperat a les plataformes alternatives, com Bluesky, Mastodon o Threads, l'audiència que tenien a X. I els que ens hi hem quedat tampoc no els trobem a faltar gaire, perquè el seu lloc l'ha ocupat algú altre. Les xarxes socials, com altres ecosistemes, omplen de pressa els buits que deixen els qui marxen.