Enguany se celebren els 50 anys del diari Avui, sorgit d’una campanya que avui en diríem de micromecenatge i aleshores se’n va dir captació de comptepartícips: gent particular que hi posava diners sense esperar ni dividends ni control editorial. El Punt Avui ho ha commemorat amb un suplement d’aquells totxos on el gruix de pàgines dretes són anuncis institucionals i a l’esquerra, en aquest cas, hi ha un munt d’entrevistes a persones que eren presents als inicis dels rotatius. Jo em quedo amb l’entrevista a Jaume Guillamet, un dels savis més brillants que tenim en matèria de premsa catalana. Va ser sotsdirector de l'Avui i el pas del temps li permet explicar obertament el paper de Jordi Pujol en el diari. Una de les preguntes és: “El que diu Lluís Foix que Pujol es feia ell mateix entrevistes a La Vanguardia va passar a l’Avui?”. I Guillamet respon: “Recordo una trucada un dia que Maluquer no hi era. Em passen el president Pujol i em dicta un editorial sobre la Loapa”. Són coses que s’expliquen també pel fet que el president del consell d’administració de l’Avui fos, al mateix temps, president del grup parlamentari de Convergència i Unió. Però, malgrat aquesta voluntat clara de manegar el volant editorial, el catedràtic emèrit recorda que el diari de Pujol no era en realitat aquell, sinó El Correo Catalán. Aquell és el mitjà pel qual aposta, posant-hi diners i invertint-hi personalment, mentre que l’altre queda a la mercè del poc capital –per heroic que fos– dels comptepartícips.
Malgrat tot, la lliçó és que a poc a poc s’arriba més lluny. El Correo va tancar el 1985 i l’Avui –ni que sigui com a marca integrada dins d’El Punt– subsisteix d’alguna manera després d’uns anys d’incertesa en què va arribar a estar participat alhora pel Grupo Godó, Planeta i la Generalitat. Tant és fa mig segle com ara: els diaris els aguanten, sempre, els lectors.
