El costat fosc dels anys 80
Les actuals sèries de televisió dels Estats Units coincideixen a oferir una visió grisa de l’era Reagan
BarcelonaEl retrovisor no sempre embelleix. Les sèries nord-americanes recents ambientades als anys 80 no aposten per la nostàlgia redemptora, sinó que en mostren la cara menys brillant. És la mateixa fórmula que Mad men va aplicar als 60: a la fascinació estètica s’hi contraposava la descarnada radiografia moral d’una societat gens innocent. Situar una sèrie als 80 permet lluir vestits, cotxes i referents de la cultura popular que part de l’audiència té molt presents. Quan els personatges consulten la cartellera, hi troben A la recerca de l’arca perduda. I quan posen la ràdio, escolten Soft Cell o Peter Gabriel. Però aquests elements més agraïts són la nota a peu de pàgina. La ficció televisiva actual posa el focus en conflictes socials i polítics de la presumpta dècada prodigiosa.
Ronald Reagan torna a actuar
14 de setembre del 1986. Ronald i Nancy Reagan, actors que només van arribar a ser estrelles en la seva estada a la Casa Blanca entre el 1981 i el 1989, alerten la ciutadania dels estralls que causen les drogues als Estats Units. “Just say no ”, clama la primera dama, com ja ens havia advertit Maradona dos anys abans. Aquesta intervenció dels Reagan apareix en el primer capítol d’una de les sèries més interessants de la nova temporada. 'Narcos' és una ficció històrica amb recursos de documental produïda per Netflix, la plataforma que al mes d’octubre desembarca a l’Estat.
La sèrie recrea l’ascens al llarg dels anys 80 del narcotraficant colombià Pablo Escobar (interpretat pel brasiler Wagner Moura, que va haver d’aprendre castellà) i els esforços de dos agents de l’oficina antidroga nord-americana, la DEA, per desmantellar el seu imperi. El reclam més visible del repartiment és el xilè Pedro Pascal, Oberyn Martell a Joc de trons. El director dels dos primers capítols és un altre brasiler, José Padilha, guanyador de l’Ós d’Or a Berlín el 2008 amb Tropa d’elit. Narcos comparteix esperit amb aquell cru retrat de l’actuació policial a les faveles de Rio. Per l’excel·lent ambientació històrica, també recorda la minisèrie d’Olivier Assayas Carlos, centrada en un altre vip de la delinqüència internacional. Són deu capítols que tindran continuïtat el 2016.
Reescalfar la Guerra Freda
8 de març del 1983. Reagan estrena un concepte que farà fortuna. En un discurs adreçat a l’Associació Nacional d’Esglésies Evangèliques, a Orlando, el president republicà fa servir per primera vegada l’expressió “imperi del mal” per referir-se a la Unió Soviètica. Aquesta proclama de Reagan ha servit per il·lustrar el clímax d’una altra sèrie, l’escena final de la tercera temporada de The Americans, de la cadena FX, emesa per Cuatro i que ha sigut mereixedora de tots els elogis.
A inicis dels 80 la família Jennings, matrimoni i dos fills, viu en un tranquil barri residencial de Washington. Tot plegat seria modèlic si no fos perquè el pare i la mare, interpretats per Matthew Rhys i Keri Russell, són espies russos ensinistrats per semblar nord-americans de soca-rel. 'The Americans' és un implacable retrat de l’absurditat de la Guerra Freda i de la màxima “Tot per la pàtria”, però també una dissecció de les relacions d’una parella obligada a entendre’s fins que el politburó els separi.
El record d’un president ben valorat
Per bé que s’apunti a enemics externs, colombians o russos, aquestes sèries componen un fresc sòrdid de l’era de Ronald Reagan al capdavant de la Casa Blanca. Diana Negre, corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units del 1986 al 2004 i resident a Washington des de fa 30 anys, no creu que aquesta sigui una visió compartida. “Els productors de cinema i televisió solen ser demòcrates i veuen la història del país amb els seus ulls, que no són els de la majoria. El record de Reagan és positiu. En aquell moment potser ho hauria fet qualsevol, però amb ell es va reactivar l’economia. Es van arribar a crear mig milió de llocs de treball cada mes. La conjuntura era bona i la va aprofitar”. La demoscòpia ho confirma. Una enquesta del 2014 de la universitat de Quinnipiac, a Connecticut, situava Reagan com el millor president d’ençà de la Segona Guerra Mundial, amb un 35% de les preferències dels enquestats. El pitjor? Obama, segons un 33% dels consultats.
De moment el retrovisor dels 80 seguirà un pèl entelat. Fins i tot en una sèrie sobre la revolució informàtica com 'Halt and catch fire' l’èxit s’assoleix després de moltes decepcions. Al mes de març l’HBO anunciava un nou projecte, sense títol ni data d’estrena, a partir dels records d’infantesa del raper Snoop Dogg a Los Angeles. El músic assegura que les mesures econòmiques de Reagan van motivar la proliferació de bandes al carrer. Sembla que la percepció dels creadors no té res a veure amb la de bona part de la població. Mentre sorgeixin sèries de qualitat, God bless (que Déu beneeixi) la discrepància.