O les critiquem totes o llancem l’estufa al riu

No és que les enquestes s’equivoquin: és que la gent vota malament. Fantasiejo que, l’endemà de les eleccions, els diferents responsables dels sondejos a la premsa parafrasegen Mario Vargas Llosa per justificar les seves desviacions, amb perdó pel doble sentit. Un clàssic és carregar contra el CIS i afegir-li de seguida el cognom “de Tezanos”, com si la resta d’enquestes no tinguessin també cuina i la interferència potencial de qui les paga. De fet, en el cas extremeny, el CIS no surt especialment mal parat. La web Electomanía elabora un índex de pífia que surt de la suma entre desviacions en el nombre d’escons atribuïts i la realitat, més els punts d’error en la intenció de vot. Així, l’enquesta del govern va sumar 15,5 unitats de desviació però va ser la sisena més afinada, per davant de les publicades, per exemple, a El País (20,2 unitats) o La Razón (un espectacular 25,2 de desviació: amb l’escopeta de balins han buidat un ull al pobre firaire). En el cas del diari de Planeta, a més, resulta que ni tan sols la van encertar en la patacada socialista, ja que li atribuïen un 33,1% dels vots, quan en van ser un 25,7%. Al final, l’enquesta pública va apostar per unes forquilles de diputats que s’han complert en el cas del PSOE, el PP i Podem, amb l’únic error de Vox. El País, l'Abc o El Español van fallar-ne quatre de quatre.

Amb això no pretenc dir que l’enquesta del CIS sigui pura i virginal: allà on hi ha cuina, hi ha la possibilitat que una mà desaprensiva rectifiqui els resultats amb un grapat de sal. I seria naïf creure que només Tezanos remena els fogons. Ja m’ho deia el bo d’en Buff –un cànid amic que ens va deixar diumenge– quan comentava, amb el seu savi lladruc de tertulià, aquesta dèria de la premsa de criticar les palles del CIS (amb perdó novament) sense veure la biga en ull propi: “Gos no menja gos... a menys que sigui gos públic”.