Una crònica dels 111 segons fatídics per a 'El País' aquell 11-M

El vintè aniversari de l’11-M ha propiciat diversos actes de contrició. Fa un parell de dies els parlava de Zarzalejos a Lo de Évole, i avui toca consignar un llibre molt interessant: La llamada, de qui va ser director d’El País a l’època, Jesús Ceberio. El primer que cal fer és aplaudir la valentia de l’autor de parlar obertament d’una pífia històrica. Es tracta de la portada de l’edició especial que va sortir al migdia mateix de l’atemptat, amb el titular “Matança d’ETA a Madrid”. Minuts abans, el titular era "Matança terrorista a Madrid". Per què la va canviar? El periodista explica com Aznar li va trucar i, en una conversa que va durar exactament 111 segons, li va assegurar que, sense cap dubte –però sense esmentar cap prova concreta–, l’autoria de l’atemptat era inequívocament del grup armat basc. Creure que un president del govern no mentiria va ser l’error naïf que l’ha perseguit des de llavors.

En una era d’egos inflamats, Ceberio encarna la figura del periodista sòlid, sobri i discret, sense vedetismes. Cal una certa enteresa per escriure un llibre entorn d’un error propi, d’aquells que tot sols taquen una carrera, tot i que l’objectiu del llibre no sigui fustigar-se més del compte, sinó constatar la importància d’aquella mentida fundacional. També aprofita per despatxar-se a gust, i amb raó, amb El Mundo i el seu aspersor de les teories conspiranoiques més ultramundanes que no tenien altre objectiu que posar en dubte la legitimitat de la victòria inesperada de José Luis Rodríguez Zapatero. Vint anys després, no costa gaire veure el lligam entre la manera de procedir de l’aparell aznarià i la polarització constant i deslegitimació antidemocràtica que marquen la política espanyola aquests últims temps. És l'etern retorn de la dreta dretota, que s'arroga la propietat de l'Estat.