Els debats perden la batalla del dissabte

BarcelonaLa batalla dels dissabtes a la nit sempre ha estat entre les cadenes espanyoles una qüestió no només d'audiència, sinó també de marca. Tot i això, a principis del 2013, l'oferta entre actualitat o ficció que presentaven Telecinco i Antena 3 es va trencar amb la irrupció d'un petit format de debat que es preveia competitiu: La Sexta noche .

Aquest espai de tertúlia, presentat per Iñaki López, apareixia com una alternativa més seriosa a El gran debate , que feia un any que estava en antena com a substitut de La noria. El format de Mediaset havia hagut de desaparèixer de la cadena per haver-la deixat sense anunciants després de pagar per una entrevista a la mare d'El Cuco, condemnat per encobriment en el cas Marta del Castillo.

No obstant, les ganes de guerra amb què es presentava al prime time del dissabte el nou espai de La Sexta no li han servit per erosionar els resultats d' El gran debate . Més enllà d'una estrena amb un cert impacte (7,3% de share ), el format que capitaneja Jordi González ha seguit aconseguint audiències més bones o més dolentes segons el tema abordat.

Dissabtes de 'Peliculón'

Amb els resultats dels cinc caps de setmana de març a la mà, es veu perfectament com tots els dissabtes va guanyar la partida El Peliculón d'Antena 3, excepte el dia que la cadena de Mediaset va programar un plat fort: una entrevista de Jaime Peñafiel a Andrew Morton (autor d'un llibre en què es parla sobre possibles infidelitats del rei Joan Carles). A més, aquella mateixa nit Antena 3 proposava un film d'escassa repercussió: Rompedientes .

Tot i això, amb aquesta conjunció, la cadena de Planeta només va perdre per dues dècimes, amb el 13,8% del share contra el 14% d' El gran debate . Aquella mateixa nit La Sexta noche va aconseguir el 7,5% de quota de pantalla, una bona dada per al canal, que ha tancat el març amb un 5,9% de quota de mitjana, i empatat amb Cuatro. Una bona mostra que a ells no els afecta una mala programació d'Antena 3 ni tampoc un encert de Telecinco. És a dir, tenen una audiència poc permeable a les decisions que prenguin aquests canals i que si no se sent atreta per La Sexta marxa a veure una pel·lícula a l'ordinador.

A pesar que no són dades greus per a Mediaset, La Sexta noche ha consolidat bones audiències i ha marcat un pic del 8,3 al llarg del març, una dada gens menyspreable per a una emissió no esportiva d'aquest canal.

Tot i això, sí que han estat rivals forts de Telecinco en el camp de l'audiència social, és a dir, en la repercussió del programa a les xarxes socials. La nit del debut van aconseguir el 60% de la quota social i van aconseguir 5 trending topics . Dos fets que demostren quin és el target amb què compta La Sexta: jove i geek .

La Sexta noche es va presentar a principis de gener com una "dura competència" per part d'alguns mitjans especialitzats en televisió pels fitxatges de tertulians d'El gran debate que havia fet. Tot i això, els resultats demostren que no ha pogut amb el duet de González i Barneda. Les col·laboracions de Paloma Zorrilla o de l'expresident de Cantàbria Miguel Ángel Revilla no han fet mal al format de Telecinco. Tampoc la contractació de la germana d'Esperanza Aguirre, Rocío, que va aixecar més polseguera que audiència. Amb aquesta estratègia de presentació no han pogut ni fer la meitat del share que Telecinco fa quan encerta el tema de debat.

Catalunya decideix

De fet, des que va començar, el gener del 2012, El gran debate ha marcat pics d'audiència molt alts que li han permès superar puntualment el cinema d'Antena 3. Per exemple, el primer programa sobre Bárcenas va tenir un 16,8% de share a l'Estat; l'especial sobre la desaparició dels germans cordovesos Ruth i José, un 18,1%; els dos programes en què es va abordar els no vull pagar de Sánchez Gordillo a supermercats van superar el 17%, i el de la incursió de Mario Conde a la política va tenir un 15,4% de quota.

No obstant, Catalunya juga un paper discordant en la lliga dels encerts i desencerts de Telecinco la nit de dissabte. Amb el temps, s'ha pogut veure com les audiències catalanes no responen igual que les espanyoles als mateixos temes. Per exemple, el debat que van organitzar sobre el viratge cap a la independència de Catalunya només va recollir a l'Estat el 15,1% del share ,que es va transformar en el 22% aquí. Les eleccions catalanes del 25-N només van interessar al 12,9% dels espanyols, i a Catalunya ho van donar per bo el 17,8% dels espectadors.

Tot i que es podria argumentar que aquestes diferències només es donen quan es parla de Catalunya, hi ha exemples que demostren el contrari. Els debats sobre desnonaments i sobre els afectats de la crisi van tenir un 16,3% del share a Catalunya. Unes dades que no es van reproduir al conjunt de l'Estat, que li va concedir poc més del 15%. Potser aquelles nits van preferir El Peliculón d'Antena 3.