Declinacions llatines a les sèries nord-americanes
Cada vegada més personatges hispans tenen papers protagonistes a les ficcions televisives
BarcelonaHan quedat superats els temps en què West Side story volia fer passar la californiana Natalie Wood per porto-riquenya. El 2016 la persona d’origen llatí més poderosa de Hollywood segons la revista Forbes és l’estrella absoluta d’una sèrie. Jennifer Lopez ha abandonat els papers ensucrats per convertir-se a Shades of blue en l’agent de policia Harlee Santos, mare soltera, implicada en una xarxa d’extorsió. Sense arribar a la foscor d’un personatge com Vic Mackey, Lopez intenta transmetre els dilemes morals d’una persona amb un peu a cada banda de la frontera del que és legal. Tota la trama se supedita a ella. I el fet que sigui porto-riquenya no és essencial, només un detall biogràfic.
Les arrels tampoc són el més important d’Amy Santiago, la competitiva detectiu de la policia a la comèdia de situació Brooklyn nine-nine. L’Amy (l’actriu Melissa Fumero, filla de cubans) pertany a una generació ambiciosa i somia a arribar a capitana. L’agent més dura d’aquesta comissaria fictícia és Rosa Díaz (Stephanie Beatriz, filla de colombià i boliviana nascuda a l’Argentina). Els personatges llatins han deixat de ser els comparses simpàtics, els primers a rebre una bala perduda, per assumir papers amb entitat. És una tendència que ve de lluny: el tinent Ray Calletano a Canción triste de Hill Street, el capità Aceveda de The shield, Gabrielle Solís a Mujeres desesperadas, Ana Lucía Cortez i Hugo Reyes a Perdidos... Aquest estiu l’actor i músic panameny Rubén Blades ha tornat a demostrar que un hispà pot ser un bon heroi d’acció a Fear the walking dead.
L’ala hispana de la Casa Blanca
Un col·lectiu capaç de matar zombis ha de ser vàlid per dedicar-se a la política. Matt Santos (Jimmy Smits), un senador d’ancestres mexicans, va arribar ben amunt a El ala oeste de la Casa Blanca, molt abans que el senador per Texas Ted Cruz es postulés com a candidat republicà a les eleccions d’aquest any. En un univers paral·lel, el president Santos ha sigut succeït pel president Julián Navarro, interpretat pel porto-riqueny Esai Morales, que el 1987 va ser Ritchie Valens a la pel·lícula La bamba. El president Navarro és un dels personatges de The brink [El llindar]. En només deu capítols s’aconsegueix fer comèdia d’una primera matèria tan delicada com una crisi diplomàtica amb el Pakistan. El protagonista polític de l’embolic és un secretari d’Estat faldiller i llenguallarg encarnat per Tim Robbins, però Navarro és qui mana.
Un graó per sota d’aquests il·lustres precedents presidencials se situa el senador per Florida Andy Guzmán, pronunciat “Gúsman”. “Ártur” Mas no és l’únic damnificat pel caos accentual. És un dels quatre protagonistes d’ Alpha house, una altra sàtira política que mostra quatre senadors republicans que comparteixen pis a Washington. Com si el quartet d’Els joves se n’anés a una tea party. En aquesta sèrie, en què John Goodman és un altre dels senadors, el personatge d’ascendència cubana és el que ha triomfat més en l’àmbit laboral i sentimental. Guzmán presumeix d’haver sigut reelegit per a un segon mandat amb un 83% dels vots, tot i perdre el vot llatí.
Els tòpics no moren mai
La integració no ha quedat del tot exempta de tòpics. La passió, les converses a crits i els acords d’una guitarra espanyola de fons encara s’associen als personatges paròdics o desmesurats. No ens hem oblidat d’ella, la influent Sofía Vergara de Modern family, encasellada en els papers de desbordant mare coratge colombiana... probablement perquè és l’únic que li surt bé.
Jane the Virgin, adaptació lliure en clau de paròdia de la telenovel·la veneçolana Juana la Virgen, juga amb els tòpics per subvertir-los. D’entrada planteja un punt de partida delirant: la Jane (Gina Rodriuez, Globus d’Or 2015 com a millor actriu de sèrie de comèdia) no ha tingut mai relacions sexuals, però es queda embarassada per una inseminació errònia. Segons totes aquestes sèries, un tret comú dels llatins als EUA, el primer grup de població actualment a Califòrnia, és que la majoria han anat perdent el castellà com a eina de comunicació, fins i tot entre els membres d’una mateixa família. L’única que no deixa mai el castellà i el manté en curioses converses bilingües és l’àvia de la Jane. Per a la resta només és llengua vehicular d’insults i mostres d’afecte. La hispanitat de Jennifer Lopez i companyia només es pot rastrejar en l’accent i algun mot a l’atzar. Un “ mijo ” val més que mil paraules.