Denunciar el circ de l'odi (sota una carpa gegant)

BarcelonaEl 10 d'octubre, Nacho Martín Blanco va anunciar a so de bombo i platerets –cosignant un article a 'El País'– que marxava de TV3 perquè era un "circ de l'odi". Però resulta que la setmana passada va acabar participant al programa 'Tarda oberta', de TV3. Ha canviat res, a la casa? No pas: hi ha el mateix director, la mateixa plantilla, el mateix llibre d'estil. L'únic que és diferent és que Martín Blanco ara ja és 'oficialment' de Ciutadans i figura en el sisè lloc de la llista del partit ultranacionalista a Barcelona. Veig que segueix escrivint a 'El País', per cert, on Félix de Azúa –fundador del mateix partit– es permet qualificar TV3 i Catalunya Ràdio de "les dues fonts d'intoxicació més letals del nord d'Àfrica". El mateix rotatiu que fa uns dies determinava, a través d'un dels seus col·laboradors estrella, que hi havia dos tipus d'independentistes: els "cínics o encanallats" de la capital i els "agraris d'una sola cella". O el que acull el filòsof Fernando Savater, que també fa pocs dies recordava que "una botifarra no té drets polítics". O l'acudit de Forges on un independentista perd un ull perquè l'hi buida un pal d'estelada (i no una pilota de goma policial): desafortunat en el millor dels casos, extremadament cínic en el pitjor. Circ de l'odi? Passin i vegin, passin i vegin.

Fe de rates

Un dels millors titulars dels últims dies és el que va publicar, per error, el 'Times Daily'. Hauria d'haver dit "Party divided over sex claims", ja que es referien al fet que els republicans d'Alabama estaven dividits sobre què fer amb el candidat al Senat Roy Moore, acusat d'assetjament sexual. Però en comptes de "sex claims" (denúncies per afers sexuals) va publicar-se "sex clams", que és una manera de referir-se a la clamídia. I, esclar, que el partit estigués dividit per una malaltia de transmissió sexual era una gran revelació.