Un derbi lamentable

Que els mitjans intercanviïn algun cop de colze entra dins de la normalitat, sobretot en un panorama mediàtic en el qual els principals diaris estan més entortolligats en la política del que seria necessari. Però quan la picabaralla deixa de ser-ho entre capçaleres i passa a ser-ho entre professionals és símptoma inequívoc que la degradació de les formalitats ha assolit un nou estadi. El País publicava aquest dimarts una nota signada pel comitè de redacció en què deplorava un article anònim aparegut a El Mundo en el qual s’esmentaven el nom de diversos periodistes del grup Prisa que, segons el seu relat, han participat en una operació de socors per ajudar el fiscal general García Ortiz. Expliquen que aquests professionals només van declarar com a testimonis i que, per tant, es van ajustar a la veritat perquè aquest és el seu deure democràtic (bé, i perquè mentir és delicte). I subratllen que la resolució del jutge no contradiu el seu relat. Però a can Mundo el relat és diferent: se subratllen els dubtes de credibilitat que susciten en l’instructor i se’ls acusa d’intentar desviar l’atenció amb una notícia presumptament falsa però que no té res a veure amb el procediment. No ho diuen, però és una notícia publicada per El Mundo titulada “La Fiscalia ofereix a la parella d’Ayuso un pacte perquè admeti dos delictes fiscals”. La nota d’El País insisteix en qualificar-la de “bola”. 

El cas és només comprensible per a molt iniciats. Entre el que no diuen de les pròpies misèries i alguns sobreentesos, només els doctorats en hermenèutica poden acabar copsant les implicacions detallades de tot plegat. Però, entremig d’aquest soroll creuat poc intel·ligible, segur que queda una sensació inapel·lable: que el periodisme està enfangat de política fins als engonals. No tot el drama del sector són les xarxes socials.