I contra el desinformador interior actuarà, la UE?

La Comissió Europea planeja impulsar un centre que protegeixi les democràcies de les campanyes de règims com el rus o el xinès, que busquen desestabilitzar-les amb desinformacions i altres males arts digitals. Està bé, esclar, però al mateix temps temo que aquesta apel·lació a l’enemic exterior acabi servint de cortina de fum per no adreçar un problema molt més gros, al meu entendre: les manipulacions informatives que es practiquen a la UE. Aquest és veritable gat esgarrapador al qual els polítics comunitaris no s’atreveixen a posar-li el picarol. Molt més fàcil assenyalar cap enfora. Però, sense ànim de menystenir els esforços de la Xina o de Rússia per empènyer en favor dels seus interessos, el gran canvi social que està duent Europa i mig món cap a posicions neoautoritàries i xenòfobes ha nascut de pseudomitjans perfectament radicats en democràcies consolidades. 

La setmana passada, per exemple, llegia al Guardian com la cadena televisiva ultra GB News es despatxa sovint amb afirmacions nocives i contràries a l’evidència científica sense que l’autoritat audiovisual del país, l’Ofcom, els ensenyi almenys una targeta groga. Els presentadors i col·laboradors deixen anar barbaritats com que el govern prepara l’obligatorietat del veganisme sense que ningú mogui un dit pel fet d’atiar reaccions emocionals amb narratives falses. Aquesta passivitat té una explicació fàcil: no es vol destapar la caixa dels trons d’amonestar mitjans del país que jugaran la carta del victimisme acusant que se’ls està censurant. I certament és problemàtic que l’Estat passi a ser l’àrbitre de la veritat, perquè ja sabem cap a quin pendent pot començar a rodolar tot plegat si un mal govern posa les urpes en aquesta prerrogativa. Endavant amb els escuts democràtics, però sense oblidar que, en massa casos, l’enemic és a casa, amb espardenyes i assegut al sofà.