Després de fitxar Felipe González, ara la dreta vol el rei emèrit

El culebró sobre el retorn del rei ja ha convertit els diaris de Madrid en portaveus oficiosos dels diferents actors en joc. Govern, PP, Zarzuela i Joan Carles es van enviant els missatgets en públic davant la mirada atònita del públic lector, que s’enfronta a titulars contradictoris aquí i allí. A El País (o sia, al govern del PSOE) li fa una gràcia regular i per això titula amb una estranya exigència de l’emèrit. “Joan Carles I supedita el seu retorn a Espanya a residir a la Zarzuela”, escriuen. I de seguida afegeixen un subtítol segons el qual “la Casa Reial assenyala que hauria de traslladar també el domicili fiscal”. Ah, vols venir? Doncs paga com els súbdits. És una condició pensada perquè s'autodesqualifiqui. La clau ens la dona aquest altre títol d’El Mundo: “Joan Carles no rep assignació i vehicula els seus ingressos de forma privada”. És una formulació opaca, però que qualsevol lector sap descodificar correctament: hi ha una xarxa d’amistats que el financen (i és pertinent preguntar-se si hi ha contrapartides a canvi) i sobre aquests viatges de diners hi ha una fiscalització diguem-ne que tènue. El diari ven l’exclusiva d’una entrevista (“Acabaré guanyant”, diu aquest curiós màrtir des del seu exili daurat) i rebutja que es parli del seu final o d’una situació de solitud. A fe de Déu, o d’Al·là, que no apostaria contra el segon d’aquests termes. 

Per què aquest interès sobre el retorn del rei? La dreta ha intentat instrumentalitzar Felip VI al seu favor, fent-lo aparèixer com a salvador necessari davant d’un Estat en descomposició pel virus sanchista, però l’operació no els ha sortit bé. Tenir el vell rei de tornada, i a sobre rehabilitat, els permet sumar un actiu simbòlic que sobretot afavoreix les posicions conservadores. Ja tenen Felipe González remant per la causa, però encara els falta aquest cromo vintage.