Deu anys sense José Couso

BarcelonaEl nom de José Couso està estretament lligat a un dels episodis més foscos de la guerra de l'Iraq. La mort d'aquest càmera de Telecinco com a conseqüència de l'atac d'un tanc nord-americà contra l'hotel de Bagdad on s'allotjaven la majoria dels periodistes internacionals que cobrien el conflicte va ser l'enèsima gota en un vas ple a vessar des de la foto de les Açores, i va donar un nou i poderós argument als milers de ciutadans que durant les primeres setmanes del 2003 havien omplert els carrers d'arreu de l'Estat al crit de "No a la guerra".

Couso va arribar a l'Iraq pocs dies abans que comencessin els bombardejos, i com tants altres reporters vinguts d'arreu del món va instal·lar-se a l'Hotel Palestina de la capital del país, un lloc a priori fora de perill malgrat la proximitat dels objectius militars. Però el 8 d'abril del 2003 -demà farà 10 anys- un míssil nord-americà va impactar contra la façana de l'hotel. Couso va quedar greument ferit i va perdre la vida poques hores després.

Des del primer moment, el Pentàgon va admetre l'autoria de l'atac, però es va justificar dient que havia estat una resposta als trets que arribaven des de l'edifici. Aquest argument va ser qüestionat per la família del càmera, que va denunciar els fets a l'Audiència Nacional i que sosté que la mort de Couso va ser conseqüència d'un atac premeditat de l'exèrcit dels EUA contra els periodistes, ja que també van ser atacades les seus d'Al-Jazira i d'Abu Dhabi TV.

Una dècada després el cas continua obert -després d'haver estat arxivat dos cops- i els tres militars responsables de l'atac estan en cerca i captura a petició del jutge Santiago Pedraz, que dóna credibilitat a la versió dels denunciants. A finals del 2010, a més, Wikileaks va desvelar que les autoritats espanyoles havien intentat aturar la investigació davant les pressions dels EUA.

Dues morts en dos dies

La mort de José Couso va arribar 24 hores després que un altre periodista espanyol perdés la vida a l'Iraq. Aquesta primera víctima havia estat l'enviat especial d' El Mundo Julio Anguita Parrado, que va morir avui fa deu anys a causa de l'explosió provocada per un míssil que les forces iraquianes van llançar contra el centre de comunicacions on estava, al sud de Bagdad.

La mort de Parrado -fill de l'històric dirigent d'Izquierda Unida Julio Anguita- no va generar tanta controvèrsia pel fet que ell, a diferència de Couso, no estava en un lloc presumptament fora de perill, sinó que viatjava acompanyant una brigada de l'exèrcit nord-americà. De fet, però, aquesta pràctica -cada vegada més habitual i coneguda com a periodista integrat - ha estat criticada en diverses ocasions per les organitzacions de periodistes, ja que casos com el de Parrado demostren que no garanteixen la seguretat dels informadors.

En el seu cas, a més, diversos testimonis van explicar en el seu moment que la situació del periodista d'El Mundo era especialment precària, no només en l'àmbit laboral -no tenia contracte amb el diari- sinó també pel que fa a la seguretat, ja que ell mateix s'havia hagut de comprar l'armilla antibales amb què va viatjar a l'Iraq. Per tot això, la corresponsal del grup El Correo a l'Iraq va desvelar, hores després de la seva mort, que Parrado li havia demanat que, si li passava alguna cosa, fes saber que no volia que el director d' El Mundo , Pedro J. Ramírez, anés al seu enterrament i "es pengés medalles" a costa seva.

En qualsevol cas, les morts de Couso i de Parrado van posar sobre la taula, amb tota la cruesa, els perills a què s'enfronten diàriament els corresponsals de guerra i la fosca realitat dels conflictes que intenten explicar. Arran d'aquests fets, tant l'un com l'altre són homenatjats anualment amb l'entrega d'uns guardons que porten el seu nom: el premi José Couso reconeix individus i organitzacions "compromesos amb la llibertat d'expressió", mentre que el premi Julio Anguita Parrado s'atorga a periodistes que treballen en zones de conflicte.