Diu el mort al degollat: "Qui t'ha fet eixe forat?"

Diversos mitjans i institucions escullen la seva paraula de l’any i no sol haver-hi coincidència, però això, en un món on hi ha tres dotzenes de millors panettones simultàniament, tampoc no ens hauria d’estranyar. Una mirada transversal als mots designats evidencia la por reverencial que encara generen les mal anomenades noves tecnologies. El diccionari Merriam-Webster ha escollit slop, un terme que defineix contingut digital de baixa qualitat generat per IA. El seu rival Collins, en canvi, opta per vibe coding, que és la programació amb intel·ligència artificial fent servir un llenguatge natural construït sobre la base de vibracions. L’Oxford University Press creu que la paraula que encapsula aquest 2025 és rage bait, és a dir, els pescaclics que no ens reclamen l’atenció amb un enigma (generalment mal resolt a l’interior), sinó amb una formulació que ens impulsa a comentar enfurismats una proposició volgudament escandalosa. Defensar la pinya a la pizza de tota la vida, vaja. El diccionari de Cambridge escull la inquietant parasocial, que es refereix a les connexions virtuals unilaterals, que ho poden ser amb celebritats, influencers o, fins i tot, xatbots. És a dir, muntar-se una pel·lícula. Bons dies per veure Her, de Spike Jonze.

El Mundo, per la seva banda, no tria paraula sinó l’enemic de l’any. Enguany ha triat la bretxa generacional per la qual els joves d’ara viuran pitjor que els seus pares. Almenys no han fet com fa dos anys, en què van escollir la polarització. Sí, sí, El Mundo denunciant la polarització, sense cap mena de rubor i atribuint-la a Sánchez en un text en què no esmentava Vox ni el seu discurs de l’odi. Ni a ells mateixos, esclar, que havien estat enverinant les aigües de la discussió pública els tres-cents seixanta-quatre dies anteriors amb un periodisme trinxeraire i de trabuc.