Dues objeccions a un article d'Ignacio Vidal-Folch
Ignacio Vidal-Folch és un flagell del catalanisme. Ignacio Vidal-Folch és vist com un antinacionalista de pedra picada. Ignacio Vidal-Folch menysprea en els seus articles TV3 perquè intenta “configurar una mentalitat col·lectiva”. Ignacio Vidal-Folch, en fi, és algú que escrivia aquest paràgraf a El Mundo : “Una de les tasques de caràcter educatiu i cultural més urgents que li esperen al proper govern és TVE. De la seva importància nacional, de la seva funció estructural, vertebradora, representativa, no se’n parla per molts motius [...]. Però el més greu és que ni tan sols se la tingui en compte, que no es valori el seu fabulós patrimoni propietat del poble espanyol -amb perdó-, les seves immenses possibilitats i la seva responsabilitat”. Si això no és patriotisme -vine aquí, que et vertebro!- que baixi el Cid i ho vegi.
El cas és que té raó: els mitjans públics són més necessaris que mai. Acumulem prou experiència per saber del cert que deixar la televisió en obert només a les privades implicaria tenir llacunes greus de qualitat en l’oferta. Ara bé, m’agradaria llegir-li a Vidal-Folch algun dia un paràgraf com el que he reproduït, idèntic fins a la coma, però canviant-hi TVE per TV3. ¿O és que el canal autonòmic només té dret al folklore?
Al marge d’aquesta qüestió política, l’article d’ El Mundo incloïa la següent proposta: “El pròxim govern ha de retornar-li la publicitat que li va ser retirada, per a gran satisfacció de les teles privades, que ara omplen les seves graelles d’entreteniment, tertulians bramant i publicitat desbocada”. S’ha de dir que, dècades abans que a Zapatero se li il·luminés la bombeta i suprimís la publicitat a TVE (pèrdues acumulades des d’aleshores: més de 700 milions d’euros), les televisions privades ja oferien el seu fast food audiovisual que atipa molt però alimenta poc, o gens. És a dir, que el festival de la banalitat no s’arregla traient recursos d’Antena 3 i Telecinco i posant-los a TVE, sinó exigint a les privades que, ja que fan servir un bé públic de tots com és l’espai radioelèctric, facin el favor d’assumir una sèrie d’obligacions socials.
Mentrestant, convé no perdre de vista que eliminar la publicitat va ser una mala idea, sí, però que reintroduir-la encara seria pitjor. Perquè quan es va suprimir aquesta via d’ingressos es va compensar generosament amb aportacions forçades de telecos i privades. Aquí el que ha fallat és -com a TV3, Ignacio, com a TV3- l’aportació pública. Des que es va deixar TVE sense anuncis el 2010, la inversió publicitària televisiva a Espanya ha quedat reduïda a la meitat. Com que l’audiència de TVE s’ha desplomat i és ara un 40% inferior a la d’aleshores, per cada 100 euros venuts del 2010 avui l’ens podria aspirar a tenir-ne uns 30, però renunciant a la compensació de 100. Ni el Robert, el del negoci de les cabres, picaria.