Encara mirem pel·lícules de romans per Setmana Santa?

BarcelonaLes palmes, l’operació sortida, la mona... i les pel·lícules de romans. Entre les tradicions de Setmana Santa n’hi ha una de molt característica: que les televisions programin històries bíbliques o pel·lícules d’espasa i sandàlia, també conegudes com a pèplums. Ara bé, ¿el públic encara s’enganxa a aquestes produccions de metratge llarguíssim i, per tant, ideals per farcir un bon tros de graella en època de vacances dels seus professionals?

La resposta curta és que estan en crisi però encara tenen el seu nínxol. L’any passat, per exemple, un dels clàssics del gènere, Ben Hur, va aconseguir 1.075.000 espectadors de mitjana quan es va emetre a La 1 Dijous Sant, a les quatre de la tarda, per a una quota de l’11,3%. Són dades més que acceptables i, de fet, va ser el segon film amb més share de la vintena de pel·lícules emeses durant aquell període vacacional a la cadena, al marge de la temàtica. I això que aquesta epopeia de William Wyler ha estat emesa 157 vegades (des que es va implantar el sistema d’audímetres, l’any 1992). En total, gairebé vint milions d’espanyols (i 2,8 milions de catalans) han vist algun moment del film al llarg de la seva trajectòria a la petita pantalla.

En canvi, la pública va tenir menys sort amb Quo vadis (693.000 espectadors i 7,4% de quota) o amb Rei de reis, que es va quedar en 354.000 seguidors i un 8,7%. Telecinco no va programar cap pel·lícula aquella setmana. Antena 3 sí, però no eren de temàtica bíblica o romana. En el cas de TV3, en els últims cinc anys hi ha hagut ben poca devoció religiosa fílmica. El 2019 va emetre Ben Hur i els seus 151.000 espectadors van fer que marqués un correcte –però sense entusiasmes– 9,3% de quota. L’any següent hi va tornar, i la dada encara va baixar una mica més: 149.000 seguidors i un 7,2%. I aquells dies també va oferir Quo vadis, que va encallar-se en un baix 6% i només 136.000 fidels.

Van seguir aleshores dos anys de descans de films de romans a TV3, i el 2022 ho va tornar a intentar amb Ben Hur, però aleshores amb la versió moderna del 2016, que li va funcionar una mica millor en termes de share (10,2%), tot i que l’audiència va ser discreta: 126.000 espectadors de mitjana. Va ser l’última provatura de mantenir aquest gènere i, des de llavors, hi ha hagut alguna pel·lícula amb tema religiós de fons però no s’ha programat cap dels clàssics que van ser populars en dècades anteriors. I aquest any tampoc no té previst oferir cap pel·lícula bíblica.

La fragmentació de l’oferta ha canviat les dinàmiques de consum. El 13 d’abril del 1992 TV3 va aconseguir en prime time un meteòric 27,6% de quota i 620.000 espectadors de mitjana amb Rei de reis. El film no va tornar a la Setmana Santa del canal català fins a l’any 2003, i aleshores, a mitja tarda, va fer encara una bona dada: un 20,7% (i 275.000 seguidors, xifra comprensiblement més baixa perquè a aquella franja hi ha menys persones davant la pantalla). El film va tornar l’any 2014, també a la sobretaula –o l’hora de la becaina–, quan ja s’havien desplegat totes les cadenes temàtiques de la TDT i hi havia disponibles una quarantena de canals en obert. El seu resultat aleshores va ser molt més discret: un 10,2% i 178.000 espectadors.

Una evolució similar es pot observar amb Ben Hur, el film de romans que més vegades ha passat TV3, amb un total d'onze. El màxim d’audiència el va aconseguir l’any 2000, amb 376.000 seguidors i un 26,7% de share, mentre que cap de les tres vegades que s’ha ofert a partir del 2013 ha arribat ni tan sols al 10%.

De fet, les televisions petites i especialitzades han acabat sent el refugi d’aquestes pel·lícules clàssiques. Els Deu Manaments, per exemple, s’ha emès un total de 135 vegades, però 53 corresponen als passis que en va fer Paramount Network –el canal de TDT propietat de l’estudi de Hollywood que distribueix aquest clàssic– en els sis anys compresos en el període 2012-2017. Quan Telecinco la va programar l’any 1994, va aconseguir gairebé cinc milions d’espectadors a Espanya i un 38,4% de quota. De fet, més de 15 milions de persones van connectar en algun moment de la nit amb aquella història sobre Moisès i les taules de la llei. Les emissions de Paramount Network, en canvi, van tenir resultats molt més modestos. Això sí, mentre que el canal es movia entorn d'un 2%, el seu passi d’Els Deu Manaments durant la Setmana Santa del 2015 es va enfilar fins al 5%, la qual cosa suggereix que sí que hi ha un extra d’audiència quan es programen en els dies d’aquesta festivitat.

Els serveis en estríming han acabat de posar en crisi aquesta tradició de pèplums i històries bíbliques, ja que alguns dels títols s’han deixat d’emetre en obert els últims anys perquè formen part dels catàlegs de serveis a demanda. Això fa que, avui dia, sigui molt més difícil aconseguir que gairebé tot un país hagi vist un títol concret. Per exemple, a Catalunya, Barrabàs s’ha pogut veure 130 vegades, a un canal o altre, i això fa que fins a 5,7 milions d’espectadors diferents hagin connectat en algun moment amb aquesta pel·lícula de Richard Fleischer. El segon títol, en audiència acumulada, és Marcelino, pan y vino, que suma 4,8 milions d’espectadors catalans. El bronze és per a Els Deu Manaments (3,6 milions), seguida de Ben Hur (2,8 milions) i Jesús de Natzaret (2,4 milions). Si mirem només els films oferts per TV3, Ben Hur és la que s’ha emès més vegades (11 cops, amb 1.774.000 espectadors acumulats), tot i que la més rendible ha estat Barrabàs, perquè va tenir-ne prou amb set passis per sumar 1.939.000 seguidors.

Això sí, els gruixos de totes aquestes audiències milionàries es van fer en l’edat d’or de la televisió lineal. Si bé Jesús va aconseguir multiplicar els peixos i els pans, de moment no ha trobat la fórmula per multiplicar els espectadors en temps de plataformes.