Entonant a cor el “Catalunya ens roba”

L'acord pel finançament ha despertat, per sorpresa de ningú, les ires de la premsa de dretes espanyola. El País intenta aferrar-se al cafè per a tots per vendre la idea que tothom hi surt guanyant amb el titular “Sánchez activa una reforma amb 18.000 milions més”. Però a l’altra banda de l’espectre, la xifra total i les altres comunitats importen un rave: aquí es tracta d’alimentar la màquina catalanòfoba. El Mundo ataca, per exemple, per la via del greuge comparatiu: “El govern blanqueja el «privilegi» de 4.700 milions per a Catalunya”. Qui diu que sigui un privilegi? Doncs chi lo sa, perquè el diari no es molesta a explicar-ho. Només a l’interior es parla d’unes anònimes i gasoses “fonts socialistes”. La Razón, la inefable La Razón, opta per una formulació d’aquelles recaragolades, també amb cites fantasma sense atribuir: “Sánchez desafia amb ERC l’onada «antisanchista» i assesta un (altre) cop al PSOE”. Entre les cometes dins les cometes i el parèntesi no sé si som davant d’un titular o d'un jeroglífic.

I, esclar, no falta qui atia el foc amb una fórmula verbal que és molt del gust de Villa y Corte: se jacta. “ERC presumeix d’esprémer Sánchez amb el nou model de finançament”, escriuen en primera pàgina a l'Abc, posant l’èmfasi no pas en cap element informatiu ni en una dada, sinó en aquesta presumpta actitud fatxenda que tampoc es dignen a explicar: ha fet la buti? Un calvo? Un pam i pipa? Ai, la jactància... En definitiva, ho venen com un saqueig monumental, tot i que mitjans com OK Diario no poden evitar dir que “Junts se’n fot de Junqueras per haver aconseguit només 4.700 milions de Sánchez”. O sigui, Catalunya ens roba, però ens roba poquet. Jo no sé si, com pronosticava Francesc Pujols, arribarà un dia que els catalans ho tindrem tot pagat, però de moment amb prou feines ho tenim tot mig finançat.