Entretinguts amb la faula de Junts i el llop

Ja al segle VI abans de Crist Isop alertava dels perills de les amenaces no acomplertes. En Pere espantava els vilatans cridant que venia el llop, per divertir-se, fins que la bèstia venia de debò i aleshores ningú acudia al seu socors, pensant que es tractava de l’enèsima broma del noi. Junts corre el perill de convertir-se en el protagonista actualitzat de la faula, després que hagi tornat a suggerir que està disposat a trencar el bloc d’investidura. Més enllà de la comprensible estratègia política –quan el peix del cove és magre, cal sacsejar els espantalls a mà– és interessant veure com els diferents diaris calibren ja a les seves portades si van de farol o no. El País, com és natural, intenta minimitzar l’assumpte: “Junts amenaça amb una altra tardor calenta, però el govern no tem la ruptura”. En canvi, La Razón cita les mateixes fonts per dir exactament el contrari: “La Moncloa, davant la ruptura amb què amenaça Junts: «Aquesta és la vegada que van més de debò»”. És ben bé allò de: "Compto fins a tres, eh? Unaaa, dueees... dues i mitjaaaa, dues i tres quaaarts...!"

En tot cas, i a l’espera de veure si es consuma la trencadissa, El Mundo es frega les mans i prepara ja una possible nova aliança amb els populars: “El PP fa la cort a Junts: «Si volen, truquin i reemplacem aquesta etapa»”. Guaita tu, que fàcil. No cal ni trucada, escolti, amb tres whatsapps ho arreglem. L’únic consol d’aquesta seducció político-mediàtica és que veurem mitjans que s’han passat una dècada dient-li el nom del porc a Puigdemont agafant la baieta i la cera, preparats per polir-lo i deixar-lo ben net. Suposo que és l’estratègia de tenir un cavaller blanc amb el qual abaratir el suport de Vox, que és el que busquen i per al qual han estat treballant de manera ferrenya tots aquests anys.