Espanya, fora d'Eurovisió després de 65 anys: els seus (pocs) èxits i els seus (molts) fracassos

BarcelonaDesprés de 65 anys participant ininterrompudament a Eurovisió, Espanya s'ha retirat del festival per mostrar la seva disconformitat amb la continuació d'Israel. D'aquesta manera, no hi haurà representant de TVE en la pròxima edició d'Eurovisió, que se celebrà el 16 de maig a Viena i que marcarà el 70è aniversari del certamen de cançons. En canvi, es manté la celebració del Benidorm Fest, el festival creat per RTVE per elegir el representant espanyol a Eurovisió. L'única diferència és que aquest any qui guanyi aquest concurs no anirà a Eurovisió.

L'absència d'Espanya al certamen no és anecdòtica perquè tradicionalment se'l considera un dels països forts del concurs. De fet, forma part del que es coneix com a big five, l'agrupació de les cinc corporacions que més aportació econòmica fan al festival. A banda d'Espanya, aquest grup inclou Itàlia, França, Alemanya i el Regne Unit. En 65 anys d'història al festival, Espanya ha viscut de tot: algunes victòries però també sonats fracassos.

Els fracassos

Descalça i molt flamenca, Remedios Amaya va participar a Eurovisió interpretant Quién maneja mi barca. Era l'any 1983 i Europa no va acabar d'entendre la barreja d'elements tradicionals amb electrònics, com ara els sintetitzadors. L'actuació va rebre zero punts. No era la primera vegada que Espanya no rebia punts: Víctor Balaguer (1962) i Conchita Bautista (1965) també van tenir aquest trist honor.

L'any 1990 el duet Azúcar Moreno representava Espanya al festival, que se celebrava a Zagreb, amb la cançó Bandido, ara tot un clàssic de la música espanyola. La seva actuació va estar plena de contratemps. Abans d'actuar es van adonar que el vestuari que havien portat no era el que havien preparat per a l'actuació. A partir d'aquí tot va anar pel pedregar: només sortir a l'escenari van notar que un error tècnic estava fent que els sons que portaven enregistrats no se sincronitzessin amb l'orquestra i, davant del desconcert de tothom, la parella va abandonar a correcuita l'escenari. Després de convèncer els organitzadors van tornar a sortir i finalment van actuar, i van aconseguir una cinquena posició.

El sabadellenc Manel Navarro va ser el representant d'Espanya l'any 2017. De la cançó amb què va participar, Do it for your lover, pocs se'n recorden, però el que ningú ha pogut esborrar de la seva ment és el poderós gall que se li va escapar al jove cantant, que ha explicat que després del seu pas pel festival va rebre amenaces i assetjament per la seva actuació. Amb tot, inicialment ell a les xarxes es va prendre l'error amb humor i va assegurar que havia gaudit "encara que s'hagi colat un convidat no desitjat", i adjuntava un gif d'un gall.

Els èxits

Espanya ha guanyat el Festival d’Eurovisió dos cops. El primer, l’any 1968 a Londres, quan Massiel va interpretar la cançó La, la, la, que contenia ni més ni menys que 138 las. Gràcies a la victòria, Espanya va ser l'estat encarregat d’organitzar el festival l’any següent, que va tenir lloc a Madrid. L’edició del 1969 ha sigut la segona i última victòria espanyola al festival –la representant era Salomé amb Vivo cantando–, però també ha sigut l’única edició en què quatre països van compartir la primera posició: Espanya, el Regne Unit, els Països Baixos i França. Aquell mateix any Àustria va boicotejar el festival no participant-hi com a mostra de rebuig a la dictadura franquista.

Tot i que Espanya, tradicionalment, s'ha pres molt seriosament Eurovisió –que ha despertat els sentiments patriòtics més rancis–, el 2008 l'equip d'El Terrat va aconseguir eixamplar les costures del festival. Amb David Fernández al capdavant, l'equip d'Andreu Buenafuente es va inventar el cantant Roberto Chikilicautre, que portava sempre una guitarra de joguina que responia al nom de Luciana. No era l'únic acompanyament que duia aquest singular cantant originari de l'Argentina: també comptava amb dues coristes, Disco i Gráfica, a qui donaven vida Sílvia Abril i Alejandra Jiménez-Cascón. Baila el chiki-chiki era una broma, però ràpidament va esdevenir un dels grans moments d'Espanya a Eurovisió.

Quan Chanel va guanyar el Benidorm Fest se la va criticar a bastament: que si era una opció conservadora i s'havia d'haver triat Rigoberta Bandini, que si era una actuació sexualitzadora... En el moment en què va aparèixer a Eurovisió i va fer una actuació elèctrica, les crítiques es van aturar de cop. Finalment, va quedar en tercera posició d'una edició que ja va estar alterada per la guerra d'Ucraïna (de fet, aquest país va guanyar el festival). Els bons resultats de Chanel semblaven obrir una escletxa d'esperança a Eurovisió per a Espanya, que feia anys que quedava a la banda baixa de la classificació. Res més lluny de la realitat: el camí encetat per Chanel no s'ha continuat i les propostes que han vingut després, com ara Blanca Paloma i Nebulossa, han tornat a tenir resultats fatídics.