L’estranya visita de Rufián a 'La revuelta'
Dilluns a la nit Gabriel Rufián va anar de convidat a La revuelta, el programa més sobrevalorat de La 1. David Broncano va justificar la seva presència: van llançar un ham a les xarxes socials que el diputat d’ERC va picar amb molta pressa. El presentador va mostrar-se escèptic sobre la visita, tenint en compte que es tractava del primer polític en actiu que anava al programa i, en una televisió pública, haurien de compensar-ho portant un altre diputat d’un espectre polític oposat.
El que va causar certa perplexitat va ser l’actitud de Rufián només passar la porta de l’escenari, com si fos una mena d’estrella del rock. “¡Presidente! ¡Presidente!”, cridava el públic.
L’espectacle es va desenvolupar com de costum, especialment quan el convidat és un altre mascle alfa que se suma al ramat habitual. Amb quatre homes vacil·lant-se entre ells, sense acabar cap frase, interrompent-se, no s’entenen la meitat de les bromes i són incapaços d’establir cap mena de diàleg coherent o interessant. Animats per una claca molesta i esverada, tot eren comentaris absurds llançats al vol amb la pretensió d’erigir-se en els més graciosos de la colla, en una competició ridícula i testosterònica. Broncano se’n reia al veure com a Rufián li agradava contemplar-se a ell mateix en el monitor.
El programa té una estratègia de vassallatge que consisteix en el fet que el convidat ha d’oferir regals. El diputat va portar uns pantalons de xandall com a obsequi: “Esto es mío, eh. Esto es mío real, eh... y con esto yo fui un día al Congreso”. Els va entregar com si fossin una relíquia que calia preservar. “Yo iba con esto por la calle, tío, y me pillaron, y fue un 'ejcándalo' brutal”. També va portar diversos CD de grups catalans i oli de Jaén. Els del sector de l’oli català deuen estar contents. Quan Broncano va proposar fer l’entrevista en català, Rufián no va sentir-se gaire estimulat pel repte i no van intercanviar més de dues frases. Una llàstima, tenint en compte el que costa normalitzar l’ús de la llengua catalana en cadenes d’àmbit estatal. Una ocasió malaguanyada. El diputat d’ERC, fatxenda en tot moment, va semblar més motivat per donar els detalls de les reunions que va mantenir amb Ábalos fa un temps i per explicar que el socialista va acceptar sense problemes que en el pacte d’investidura hi posés que “algun dia” es votaria l’estatus polític de Catalunya. Rufián també va lamentar ser sempre el centre d’atenció: “La gente saca el móvil todo el rato, tío, todo el rato. [...] No gusta, tío. Es lo que hay, pero peor sería robar”. Un presentador de televisió i un diputat al Congrés lamentant les misèries de la fama és un diàleg que podria rebre el premi a la conversa més egòlatra. Per clausurar l’estranya i desaprofitada visita a La revuelta, Rufián va acabar contestant les preguntes clàssiques de Broncano: té 28.000 euros al banc i en el darrer mes s’ha fet sis palles: “Todo pa’mí, tío”. En pot sumar una altra: la de l’acte d’onanisme a la tele pública pensant més en ell mateix que en tot allò que representa.