Extremadura no importa, importa Madrid

Comença a Extremadura un nou cicle d’eleccions autonòmiques i el Madrid mediàtic hi està ben atent. No és pas que tinguin cap interès en els governs de províncies, esclar, sinó que ho veuen només com els Globus d’Or: l’avantsala dels Oscars, que és la gala verament important, o sigui els comicis per assaltar la Moncloa. De moment la candidata del PP María Guardiola és la ungida a les enquestes, però no assoleix la majoria absoluta, així que s’ha desencadenat el típic creuament de declaracions i contradeclaracions sobre possibles aliances expressades en termes prou ambigus perquè l’endemà de passar per les urnes puguin ser deglutides amb patates i es procedeixi a pactar. El que ja sobta més, o no, és que depenent de les capçaleres un troba missatges contradictoris. La Razón, per exemple, entrevista la líder popular i li treu el titular “En els pactes no poso cordons sanitaris a ningú”. Però l’Abc també parla amb Guardiola, i en canvi el que n'extreu suggereix el contrari. En concret, diu que es referma en la seva postura: “Ja em vaig negar al fet que entrés al govern”. El País, esclar, explota la necessitat d’aquests escons que presumiblement li faran falta (“Feijóo dona per fet que necessitarà Vox a Extremadura”) i és interessant com introdueix el nom del líder estatal del partit. S’ha de dir que, des de les files de Vox, també es fan els estupends. En entrevista al mitjà Hoy, el candidat dels ultres, Óscar Fernández Calle, assegura, ufà: “No hi haurà acord amb Guardiola només perquè segueixi cobrant el sou de presidenta”.

Aquest diumenge acabarà aquesta fase d’ombres xineses i serà el moment de concretar pactes i, sobretot, de veure si els barons del PP tenen marge de maniobra o es pleguen als designis dels mandarins de Génova. Aquesta és la batalla transcendent que molts diaris espanyols deixaran de narrar.