'Habemus papam'
Dijous a la tarda es notava que algun rum-rum intern havia fet que les diferents cadenes de televisió estiguessin previngudes per la fumata blanca. A La 1 emetien la telenovel·la La promesa amb un requadre lateral fix ensenyant la xemeneia amb les gavines que l’han custodiat tots aquests dies. Just abans que emanés el fum, tallaven abruptament la sèrie per anar a publicitat. Quan tornaven dels anuncis ja ens ensenyaven la boira blanca sobre la teulada i les enviades especials de la cadena ho comunicaven a l’audiència: “Habemus papam!” A TV3, La selva estava fent tertúlia sobre aquesta qüestió i la fumera va ser oportuníssima. Però Xavier Grasset va haver de tancar la parada ràpidament per donar pas als serveis informatius. Xavi Coral semblava haver-se quedat de guàrdia després del TN per donar la notícia. A Telecinco anunciaven: “Posible fumata blanca inminente”, anticipant-se a qualsevol senyal de la xemeneia. De fet, altres cadenes privades com Cuatro i La Sexta van anar a publicitat minuts abans que sortís el fum, preparant-se per poder encarar el comunicat del nou papa sense tanta càrrega publicitària.
L’hora llarga d’espera fins que no es va pronunciar l’habemus papam des del balcó va provocar de nou tot l’anecdotari sobre el joc de sotanes de talles diferents, l'habitació de les llàgrimes i els rituals d’abans de saludar. Les televisions mantenien un pla fix sobre el finestral. Un poderós efecte de suspens teatral amb els cortinatges de vellut vermell, com un teló abans d’un gran espectacle.
El comunicat del nom del nou papa, Lleó XIV, va provocar un llarguíssim silenci a La 1, gairebé semblava que se’ls havia tallat la connexió. Com si l’elecció del cardenal Robert Prevost els hagués deixat fora de joc. A TV3, Xavi Coral va resumir d’entrada les quatre dades essencials del flamant pontífex, amb la col·laboració de Toni Cruanyes i Mireia Prats, que des del Vaticà resumien el discurs del nou papa. A Cuatro, al programa de Risto Mejide, Sor Lucía Caram va celebrar el nomenament com si fos un gol del Barça a la Champions. Després de la sorpresa inicial i de tapar-se la boca amb les mans, va enlairar els braços i va mirar el cel: “¡Gracias, Francisco! ¡Continúa la revolución iniciada! ¡Gracias, Francisco!” Ella i Mejide es van abraçar emocionats. La monja ja feia la seva primera promesa: “Risto, ¡vamos a ir a visitarlo juntos!” I el presentador contestava: “¡Uaaau!”
Ja tenim guanyador d’aquest reality televisiu que, per sort, ha tingut una durada moderada. Un cop presentat Lleó XIV, podem donar per acabades aquestes retransmissions, que han desprès un esperit evangèlic, una il·lusió i una frisança en tots els presentadors una mica exagerada. Mai, en cap altre procés electoral, s’ha expressat tant aquesta joia emocionada, aquesta inquietud neguitosa, a l’hora d’informar sobre el nomenament d’un nou cap d’estat.