Primer hi va el fiscal general, però després hi vas tu

Hi ha gran esvalotament mediàtic perquè Google i WhatsApp diuen que conserven els missatges del fiscal general, Álvaro García Ortiz. Mans són fregades amb anticipació. Saliva és segregada. Hi ha qui acarona la idea de fer caure el govern si aquestes comunicacions es fan públiques. És curiosa tanta eufòria, perquè si es confirma que aquestes comunicacions es poden recuperar i llegir, aleshores el problema democràtic que ens cau a sobre és important. Perquè, a la pàgina de WhatsApp, quan explica les polítiques de privacitat del servei, s’hi pot llegir: “Ningú fora del xat, ni tan sols WhatsApp, pot llegir-los, escoltar-los o compartir-los. Això passa perquè, gràcies al xifrat d’extrem a extrem, els missatges s’asseguren amb un cadenat i només tu i el destinatari teniu la clau especial que es necessita per desbloquejar-los i llegir-los”. Vaja, haurien d’haver dir “només tu, el destinatari i els cossos policials que ens ho demanin, com ara la UCO”.

Quan va saltar l’escàndol destapat per Snowden que evidenciava l’espionatge massiu de la NSA va quedar palès que les grans tecnològiques, malgrat el seu discurs de protecció de la privacitat, accedien a obrir portes del darrere perquè les autoritats poguessin potinejar a conveniència. Ara tenim, a més, un Mark Zuckerberg que ha iniciat una maniobra desacomplexada d’acostament a Trump i tot el que representa. Si ara WhatsApp evidencia que els missatges es guarden i, a més, són desencriptables, es farà palès que les xarxes socials, lluny de convertir-se en l’eina empoderadora i democratitzant que prometien ser, cada cop esdevindran més braços de control del poder, amb una capacitat inusitada per poder espiar els ciutadans. Obrir aquesta porta per al cas del fiscal general –que, efectivament, fa pudor– és un precedent perillós que ha d’alertar qualsevol usuari anònim.