La incertesa siriana: terroristes o rebels?

Al-Assad ha fugit, però el nou escenari sirià planteja molts interrogants. Només cal donar un cop d’ull al quiosc per veure el desconcert entre les diferents capçaleres a l’hora de valorar la victòria de les forces que han aconseguit –davant la passivitat russa– desallotjar el dictador en menys de dues setmanes. Alguns diaris ho expliquen aplicant el marc narratiu de l’alliberament del jou d’una dictadura assassina. D’altres ho expliquen en tant que expansió de l’àrea d’influència del jihadisme. Dos exemples antagònics: “Dia de celebració entre els rebels sirians per la caiguda del règim d’Al-Assad” (The Independent) i “El terrorisme jihadista aconsegueix conquerir Síria” (La Razón). Certament, tant la UE com els Estats Units consideren que el grup HTS mereix l’etiqueta de terrorista, però altres mitjans operen amb més cautela, com El Periódico, que en un dels subtítols de portada assegura que “els vencedors intenten deixar enrere el radicalisme islàmic”.

En general, com més a la dreta és el mitjà, més tendeix a posar l’accent en el vessant jihadista dels grups liderats per Abu Mohammad al-Julani. I com més a l’esquerra, més se li concedeix el benefici del dubte, a l’espera de saber si realment farà bones les seves paraules per a la ràdio pública dels EUA, l’any 2021: “El nostre missatge és breu. No suposem cap amenaça per a vosaltres, així que no hi ha necessitat de classificar persones com a terroristes ni posar un preu als seus caps”. Amb totes les reserves que es puguin tenir, la sensació és que algunes marques informatives han jugat la carta del terrorisme jihadista de manera preventiva i precipitada. Que s’han abonat a la doctrina de la por més per interès editorial que per l’anàlisi freda de la situació. Davant la complexitat, prudència lèxica.