Indignacions televisives amb la dimissió de Mazón

Un cop finalitzada la compareixença de Carlos Mazón per anunciar de manera implícita la seva dimissió, totes les cadenes valoraven el seu discurs. Al llarg del matí vam poder detectar en alguns presentadors diferents estats d'indignació entre els periodistes. A La hora de La 1, Silvia Intxaurrondo, amb un to controlat però vehement, subratllava: "Ha dedicado una frase, ¡una frase!, en todo este discurso, a los 229 fallecidos de la dana". Com si renyés Mazón, i mirant a càmera, fins i tot va agafar-se a una de les seves frases per interpel·lar-lo amb sarcasme i pauses dramàtiques: "Mensaje para el presidente Mazón… Expresidente: ya sabemos diferenciar entre un hombre que se equivoca y una mala persona. Ya… ahora… lo sabemos diferenciar". A La Sexta, Antonio García Ferreras, l'abanderat del "más periodismo", no va fer programació especial tot i tractar-se d'un matí televisiu trepidant amb molts fronts oberts. S'hi va posar, com és habitual, a partir de les onze del matí i va començar insultant el president del País Valencià: "Un Mazón sinvergüenza, miserable y mentiroso hasta el final. El discurso, victimista y tramposo...", i amb sarcasme va afegir: "¡Un poquito más y acaba el discurso diciendo que Pedro Sánchez le obligó a comer con Maribel Vilaplana desde las tres hasta las siete menos cuarto!”. El més estrany és que en un matí tan carregat de notícies, amb la declaració de Vilaplana davant la jutge i el judici del fiscal general de l’Estat, García Ferreras va dedicar vint minuts a entrevistar l'autor d'un llibre d'història sobre la conquesta de Mèxic, fugint de l'actualitat més immediata que, en aquell moment, sacsejava totes les tertúlies i magazins. Va ser desconcertant.

A Telecinco, Ana Rosa Quintana estava especialment neguitosa. Ella insistia en valorar la dimissió com un gest honorable: "Ya no puede más. Y habla de futuro. ¿Y ahora cómo se elige al futuro presidente? ¿Qué es lo que pasa ahora?" Se li notaven les ganes de girar full i va acabar alçant el to de veu per gestionar els tertulians que aprofundien en el victimisme de Mazón. Va enfrontar-se fins i tot amb Eduardo Inda, que, per variar, tenia assegut al costat. L'home estava enfadadíssim amb el PP per haver precipitat una dimissió que tapava informativament el judici històric del fiscal general de l'Estat. Quintana va defensar la tàctica del PP argumentant que potser calia presentar la dimissió de Mazón abans que declarés Maribel Vilaplana. Inda utilitzava la primera persona del plural per queixar-se: "¿Y no podríamos haber dejado esta dimisión para pasado mañana? ¿O el jueves?" Davant la defensa que Quintana feia de la dimissió, Inda va perdre els estreps: "¡Solo dimite la gente de derechas! ¡Los de izquierdas no dimiten nunca y ganan siempre el relato! ¡Y lo de hoy es una victoria incontestable de Pedro Sánchez! ¡Lo digo con desgracia!" 

En la indignació general, uns són més autèntics i d'altres més teatrals. Però l'enuig i la irritació acaben convertint-se en una mena de termòmetre moral que delata els instints.