'It's the end of the world (as we know it)'

El títol em serveix per homenatjar REM, que ara s'han dissolt, i per posar-me de dol amb el futur de la premsa (tal com la coneixem). Tinc dues dades que semblen poca cosa i, vet-ho aquí, són dos senyals de la fi del món (tal com el coneixem).

De primer, l'estudi La Prensa: digital vs papel de la Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación (AIMC), publicat fa tres dies. Diu l'estudi que ens estimem més el suport paper sobre el digital per llegir "editorials i columnes d'opinió" i "temes en profunditat". És a dir, encara ens sembla que aquests continguts "durs" fan més per al paper que per al digital. La versió electrònica, en canvi, es tria per a informar-se de l'actualitat immediata -les notícies- o per a cercar informació quan volem comprar alguna cosa. L'estudi fa referència a l'Estat i s'ha fet aquest mateix 2011.

Quina por. Els usos per als quals el paper és preferent són els més costosos: demanen periodistes experts i temps de treball. I em fa l'efecte que la mateixa migració de plataforma (del paper al digital) que s'ha produït per a les notícies s'esdevindrà també per als continguts "durs". Temps al temps. D'això tregui'n les naturals conclusions sobre el futur del paper (tal com el coneixem).

De segon tenim la nova llei 25/11 de Societats de Capital, que unifica la regulació sobre les SA i SL a l'Estat. Aquesta llei elimina l'obligació de publicar als mitjans impresos anuncis referents a una pila d'actes propis de les antigues SA: convocatòria de la Junta d'Accionistes, modificacions estatutàries, acord de dissolució o balanç de liquidació. Ara n'hi ha prou publicant-los a la web. Com explica Alberto Artero a Cotizalia, aquesta línia d'ingressos no és ni de bon tros residual en els diaris locals. Pinten bastos per a la premsa (tal com la coneixem).