Regeneració o dictadura? (Una de les dues Espanyes...)

Sánchez aconsegueix un ple al quinze a les portades, que es poden dividir en dos grans grups. D’una banda, les que subratllen el terme “regeneració democràtica”. S'hi troben els mitjans que han estat fent costat al president espanyol, com ara El País o La Vanguardia. De l’altra, els que s’acullen al camp semàntic estalinista per parlar de “neteja”, “amenaces” o “apuntar”, se suposa que amb bala. Són les mateixes que parlen en termes de “farsa” i similars i que, un cop més, insisteixen en una presumpta deriva dictatorial de Sánchez. Es tracta d’un dimarts ideal per saber el posicionament de tots els rotatius. L’única primera pàgina que em descol·loca és la d’El Periódico: “La «regeneració» de Sánchez no convenç els socis ni el PP”. Es tracta d’un titular en negatiu, gairebé idèntic al de l’asturià La Nueva España: “Sánchez segueix i anuncia una «regeneració» que no convenç ni els seus socis ni el PP”. I és curiosa la coincidència perquè tots dos mitjans pertanyen al mateix grup editorial, Prensa Ibérica, però tradicionalment es considerava El Periódico com a proper a l’espai ideològic del PSC, mentre que La Nueva España és un diari que bascula clarament cap a la dreta.

Sigui com sigui, el planter de primeres pàgines demostra dues coses. Primera, que la idea de les dues Espanyes segueix més viva que mai. La segona, que Sánchez ho té prou integrat per descomptar les portades que li seran hostils i, per tant, treballa només per a la seva zona de confort mediàtic. Això sí, segons una enquesta del CIS de desembre, només el 20% dels mitjans són percebuts d’esquerra, mentre que al 37% els descriuen com de dretes. Aquesta asimetria explica el soroll de fons constant i la batussa perenne en què s’ha convertit l’actualitat a Espanya.