"La Trinca era com el Polònia cantat": Josep Maria Mainat, a 'El convidat', en 10 frases

BarcelonaJosep Maria Mainat ha estat el protagonista d''El convidat' d'aquest dilluns. El ros de la Trinca ha rebut Albert Om a casa seva i ha parlat de la família, de la seva carrera professional, del grup de música i espectacle d'èxit dels 70 i 80, i de moltes coses més. Us oferim un resum amb les 10 frases més destacades d'en Mainat, que ha tornat a ser pare passats els 60 anys.

Edat, família, vida i vellesa

1. "No tinc cap problema a tornar a ser pare, si convé. El problema potser el tindrà la nena, que tindrà un pare una mica massa gran [...]. Hi ha l'edat cronològica −i jo en tinc 65− i l'edat biològica, que és la que importa, i jo calculo que d'aquesta en tinc 40 i pocs".

2. "Penso viure 120 anys, com a mínim. No és una broma [...]. La ciència aconseguirà frenar l'envelliment físic de les persones amb les cèl·lules mare, amb uns trasplantaments cada vegada més perfectes, i fins i tot no cal ni que siguin orgànics ni biològics".

3. "La vida, tot i ser cruel, té una inèrcia que fa que tot continuï".

4. "És difícil que una relació realment bona duri més de 20 anys. I potser a la meva edat encara, però la gent jove canvia molt".

5. "La rutina m'acolloneix, m'espanta. Si estic en un lloc i allò es converteix en rutina, o surto o intento desrutinitzar-ho. I a la vida, igual [...]".

6Quan una persona envelleix és una fracàs de la ciència

L'espectacle, la música i la societat

7. "La Trinca era com el Polònia cantat, més o menys [...]. La gent del Polònia agafa l'actualitat i la converteix en humor assequible. Fan la crònica del país amb humor, i nosaltres ho fèiem amb música".

8. "Ara ja no estaria gens còmode dalt d'un escenari, fent d'artista. És una etapa desfasada de la meva vida [...]. Me'n vaig cansar. Esgota molt".

9. "Hi ha hagut com una nova generació de gent que ha tornat a estimar les cançons de la Trinca i que les reivindicava. Algunes de les cançons, desgraciadament, recuperaven un cert sentit".

10. "Al final del franquisme la gent estava emprenyada, però il·lusionada. Una mica com ara, tot i que no té res a veure. [Ara] estem emprenyats amb el que està passant, però ens fa il·lusió el que passarà després".