L’Íbex-35 ha de deixar de finançar la desinformació
Llegeixo un interessant informe de l'Observatorio de Medios e Información Responsable que es fixa en si les empreses espanyoles de l’Íbex-35 tenen protocols que els allunyin de la desinformació. El resultat és un rotund (i preocupant) no. Es tracta de companyies cotitzades i això les obliga a despullar fins als dos rombes els seus números. En canvi, per allò que les lleis van sempre darrere dels canvis tecnològics, no tenen l’exigència de ser igual de transparents amb una cosa tan sensible com la informació. Segons l’informe, un rodoníssim 0% de les empreses de l’Íbex són transparents en aquest capítol, només un 11% són translúcides i la immensa majoria restant, el 89%, són opaques. El treball evidencia que el mal neix ja en l’origen: només un 6% d’aquestes companyies tenen una política general de comunicació suficient, el 60% tenen polítiques parcials i un 34% directament no en tenen cap.
Entre els múltiples factors que s’analitzen, un em sembla especialment rellevant: el que indica si aquella empresa manté “un compromís amb mitjans que compleixen amb els estàndards d’integritat editorial”. És a dir, si a l’hora de posar la publicitat exclouen els pseudomitjans que es dediquen a la desinformació. La resposta és un depriment 0% de respostes afirmatives. Aquestes grans empreses, per la seva mida, tenen una sèrie de responsabilitats amb els ciutadans i moltes fan gestos –ni que sigui de cara a la galeria– per vendre la noció que adopten una visió social. Però encara no han assumit el seu paper fonamental perquè el sistema comunicatiu del territori on operen sigui un llac cristal·lí d’aigües justes i no un pantà ple de llot. Si de debò volen ser una bona influència, han de deixar de finançar els transsumptes de periodisme que s’amaguen rere capçaleres que cobren més del que no publiquen que del que sí. ¿Alguna farà el primer pas contra l’imperi de la discreta extorsió?
