Jugant al Quimicefa amb les estadístiques

Les estadístiques manegades a la lleugera són com els jocs de química: si improvises pel teu compte, pots acabar amb la cara plena de sutge després d'una petita explosió. És el que li ha passat a Newtral, que oferia aquest portentós tuit: "Tres de cada quatre persones que moren per suïcidi són homes d'entre 44 i 65 anys i viuen a Zamora, Lugo o Jaén". Si això fos així, el govern d'Espanya hauria obert una emergència nacional per determinar com és que tres de les províncies menys poblades acumulen tants casos. Evidentment, hi ha hagut una (mala) manipulació de les dades amb l'ànim d'oferir un (macabre) (i absurd) retrat robot de qui decideix treure's la vida. Un 75% dels suïcides són homes, sí, però a partir d'aquí han afegit el grup d'edat més freqüent i les localitats amb major taxa, sense parar esment que aleshores el "tres de cada quatre" deixava de ser cert. La utilització del verb viuen, per cert, tampoc sembla la més afortunada. L'any 1996, John Allen Paulos va publicar l'excel·lent llibre Un matemático lee el periódico. Hauria de ser lectura obligada a la carrera. O, encara millor, una assignatura de fonaments matemàtics.

La perla la destacava Josu Mezo, que segueix desmuntant amb paciència sisífica els freqüents errors matemàtics als mitjans. I no només numèrics. Veig que ell també s'ha fixat en aquest tuit recent del compte de RTVE: "Alain Hernández comparteix la primera fotografia amb el seu fill Nuno. L'actor va donar vida al seu segon primogènit fa una setmana". Com són els de la faràndula. Allà on els simples mortals ens hem de conformar amb un únic primogènit, perquè qualsevol fill ulterior ja no és primo, els intèrprets poden tenir tants primogènits com els plaguin. I encara sort que no li ha passat això a un rei: seria interessant veure les batusses entre cinc o sis primogènits.